Carles Casajuana, diplomàtic


• L'assessor de Zapatero en política exterior escriu novel·les i és expert en Josep Pla

MARGARITA Sáenz-Diez Trias

Zapatero el va cridar al seu gabinet per dirigir la política internacional i de seguretat. Abans havia estat ambaixador d'Espanya al comitè polític i de seguretat de la UE, a Brussel.les. A part de la diplomàcia, escriure és una altra de les passions conegudes de Casajuana. La seva última novel.la d'intriga, Kuala Lumpur (Quaderns Crema i Seix Barral) --que dedica a la seva filla Andrea, de 12 anys--, sorgeix de la fascinació que sent per Malàisia, on va ser ambaixador. A més és expert en Josep Pla. Un diplomàtic polifacètic, sens dubte.

--Li asseguro que la seva novel.la Kuala Lumpur s'agafa i no es deixa.

--Resulta molt afalagador el que em diu, però crec que l'interès que desperta no és només per la trama, també pel país. Suposo que és una aportació original. Si Malàisia no em fascinés no ho hauria fet.

--¿Què hi va veure a Kuala Lumpur?

--El contrast brutal entre el dinamisme econòmic i la gent, que és molt plàcida i educada. És una ciutat de gratacels, però impacten els seus jardins meravellosos, els seus arbres. Després, l'enorme varietat de races i que tothom parli anglès. És una ciutat cosmopolita, oberta. És l'Àsia en miniatura, però en anglès.

--¿Quan es va aficionar a Josep Pla?

--Fa 25 anys vaig començar a llegir-lo i ja no vaig parar. D'entrada, vaig trobar fantàstics els seus Homenots.

--I es va convertir en un expert.

--Jo no diria tant. Pla és molt Pla. Trobo que la meva aportació és humil, però potser sigui útil als seus estudiosos. El cert és que vaig cometre la gosadia d'escriure un petit assaig sobre similituds entre l'obra de Nietzs- che i la de Pla. No sóc expert en cap dels dos, però sí addicte a tots dos.

--¿Què hi va descobrir?

--A Pla se l'ha considerat sempre una mena de reaccionari; un pessimista de mentalitat rural. Però no era això exactament. Va ser conservador, i en algunes coses podia semblar reaccionari. Quan es parla de la seva mentalitat rural jo dic: "Però si és l'escriptor més universal i més cosmopolita que ha tingut Catalunya".

--Pessimista sí que ho era.

--Sí, però d'un vitalisme brutal. Era conservador, però era antiburgès fins a la medul.la. Era anticlerical fins a un grau extrem, i defensava la llibertat humana de cadascú. En fi, vaig veure que hi havia moltes paradoxes i que valia la pena estudiar-les.

--¿I pel que fa a Nietzshe?

--Pla no creia en el progrés, probablement per influència de Nieztsche i de les lectures compartides, que li van quedar gravades a foc en la seva concepció del món. Tots dos creien que el món és una força en desequilibri permanent, de la qual l'home forma part.


--Escriu en català i es tradueix a si mateix al castellà.

--Sóc catalanoparlant i quan em vaig posar a escriure vaig descobrir que ho podia fer indistintament en català i en castellà. M'agrada més escriure en català el que és ficció, perquè per a mi el llenguatge més íntim, més familiar, és el català.

--¿En quin ordre s'autodefineix?

--Sóc diplomàtic i m'apassiona la meva professió, però a més a més sóc escriptor aficionat que ha publicat 6 o 7 novel.les. Això té avantatges i inconvenients: sóc molt lliure, escric el que m'agrada i no intento afalagar el lector. Amb un editor en tinc prou.

[...]


Noticia publicada a la pàgina 10 de l'edició de 6/16/2005 de El Periódico



  Torna

A l'índex