Arxiu de la categoria ‘clima i meteorologia’

26 de setembre de 1919

dissabte 26 setembre 2009

Escapada d’un dia a Palafrugell amb motiu de l’aprovació de les últimes assignatures de la carrera. Satisfacció ostensible de la família, però sense la inflor i el sentimentalisme habituals i excessius davant d’aquestes notícies.

Després d’haver parlat de tot això i trobar-me un moment sol, sento que, a Palafrugell, no hi tinc res a fer. Una certa sorpresa.

Tarda magnífica, molt clara, tot posat dintre del seu dibuix més estricte: típica de la tardor en aquest país. Vaig a passeig cap a Ros i la muntanya de Sant Sebastià. El panorama del meu país. Quan la tarda comença a declinar i es produeix la llum vagament tocada de color de rovell d’ou, les coses semblen encara més dibuixades i precises. De retorn, m’aturo al pont d’En Casaca –un moment. La posta de sol. Del caliuer que sembla fer la posta, en surt com un fum entre daurat, verdós i vermell que va encerclant lentament les coses, les fa veure a contraclaror i les imprecisa. L’aglomeració sense forma de Palafrugell agafa una dolcesa i una suavitat incomparables –com si es veiés a sobre d’un d’aquells darrers termes que pintaven, segons les reproduccions, els pintors antics.

A l’hora de sopar –ous de reig deliciosos: pel meu gust, el millor bolet– la meva mare em diu:

–La gent? No en facis gaire cas… Per les mateixes raons que s’acosta se’n va… Tot és molt insegur i agafat pels cabells…

Tornat a Barcelona amb el primer tren: el de les cinc del matí. Havent passat la més gran part de la nit al llit sense dormir, la fatiga potser s’ha accentuat.

5 de setembre de 1919

dissabte 5 setembre 2009

La política d’aquest país no va pas gaire bé. L’agitació social és enorme tant externament (atemptats) com de la part de dins. La confusió és molt obscura; la verbositat, inextricable;  els punts de vista, d’una irrisorietat minúscula. Fa l’efecte que no hi ha ningú que tingui el país al cap. Després de la mort del senyor Prat (1917) s’ha fet ben poca cosa de positiu. El senyor Cambó, que ha tingut en el curs de la seva vida tantes iniciatives, es troba –segons els redactors polítics– dubitatiu i preocupat. No n’hi ha pas per menys. De vegades sembla que el país ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que portà a fer tantes coses anys enrera. S’estan creant les condicions d’una dictadura. De l’Estat, no cal ni parlar-ne: només funciona quan no hi ha cap problema.

.

Plou. Quan plou en la declinació inicial de la tarda, apareix en el país l’olor nacional en aquest temps, que és l’olor dels bolets. A Barcelona també se sent, però no tant, amb menys obsessiva precisió, amb menys força, però se sent. Els literats de vegades escriuen que la terra fa olor: és l’olor dels bolets.

.

Jo ja no hauré portat mai bigoti, ni sabates amb botons, ni calçotets llargs, ni mangala, ni coll d’aletes, ni anells, ni agulles de corbata, ni cadenes de rellotge, ni perfums, ni xalina, ni cabells llargs… ni tantes i tantes coses típiques de la generació anterior. No he utilitzat tampoc mai, per ara, les escopidores, que eren abundantíssimes. El fet d’haver eliminat tot aquest gavadal de coses no sé pas si és un bé o és un mal. Potser és un bé. En tot cas, que quedi ben entès!

17 d'agost de 1919

dilluns 17 agost 2009

Calella-Canadell. Dos dies molt calorosos, de vents normals fluixets, nits de xafogor i d’entresuament. Aquesta tarda s’ha produït la tempestat elèctrica –el que els mariners i pescadors en diuen el grop. Em penso que hi ha dues espècies d’aquests grops: el grop pròxim, immediat, que es produeix a sobre mateix del lloc on us trobeu, que comença amb un terbolí o revoltura de vent, de direcció imprecisa, de vegades diversa, sovint de direccions contràries (gropada de vent), acompanyada d’un finimondo de trons i llamps sobre un cel de colors mortuoris i tètrics, d’un espetec de sorolls crepitants i secs acompanyats d’un seguit de ruixats fortíssims que sol acabar-se en forma de cua de peix, i el grop llunyà de gran visualitat atmosfèrica, però limitat a un simple espectacle d’efectes merament visuals. El grop d’avui ha estat d’aquests darrers.

A les sis de la tarda, ha parat el vent. El mar ha entrat en una immobilitat total, en un silenci oliós. Del cantó de ponent, el cel ha agafat una lividesa groga que ha posat sobre les coses immediates un color de rovell d’ou. En un moment determinat s’ha sentit un tro sord i llunyà, continuat, que ha durat gairebé dos minuts seguits. Un soroll ondulat que semblava que no s’havia d’acabar mai més. Després un llampec ràpid, nerviós, frenètic, que ha creat com un esclat de llum verdosa en la vaguetat molt reculada del cel de ponent. Ha tornat a fer, de seguida, un altre tro seguit, no tan llarg, d’un volum més petit. Un altre llampec de menys intensitat i un altre de més reduït. Un altre tro sense forma, com un soroll que fuig i s’esvaeix. El cel ha anat perdent la lividesa, el color de rovell d’ou ha anat desapareixent i de sobte tot ha tornat al color de l’hora que és. Mentrestant han caigut quatre gotes justes, grosses, que han fet unes bombolles sobre la pols del carrer. Ha vingut una ramiola d’aire una mica més prim i fresc. Després, res. Ha estat un grop sec, com diuen els pescadors.

Durant tota aquesta operació –que deu haver durat una mica més de deu minuts i que en el lloc en què s’ha produït deu haver tingut els efectes normals– el mar s’ha mantingut en una immobilitat total, en un estat d’indiferència completa. Quan el grop ha entrat en la invisibilitat més absoluta, s’ha entaulat un llebetjol minúscul –el capvespral,1 que deia el senyor Pere Jubert.

–Grops en terra, bonances en mar… –sento que diu un pescador a la taverna.

En tot cas, la realitat ha estat aquesta.

La nit ha tingut una mica menys de xardor. La matinada ha estat fresca.

————————————————
Les notes no són de l'original, sinó d''aquest bloQG.
  1. Aquesta variant de «capvesprol» pot ser deguda a una errata en què coincideixen totes les edicions consultades. Si al manuscrit l’escriptura fos clara, també es podria creure que Pla ho va escriure així i, després, a les «Notes del capvesprol», optà per aquesta forma, tot i que «capvesprol» sembla un mot més coherent amb aquesta classe de diminutius, parallel a «llebetjol», «ventijol», etc.  []