Arribem a l’estació de Barcelona a quarts de nou del matí. Un taxi em porta, per la Rambla, a la pensió. Abans de pujar-hi, prenc un cafè amb llet al cafè immediat. Al llit de seguida. Em costa una mica de dormir, però una vegada entrat en aquesta situació dormo no sé quantes hores seguides.

A l’estiu, a Barcelona, l’hora millor és abans que el sol envaeixi la ciutat –al matí. La ciutat té gràcia, els arbres són bonics, l’aire és agradable, tot és fresc. Després, quan el sol comença de picar, es produeix una espècie d’aclaparament de xafogor humida.

Em desperto a quarts de vuit del vespre. A la pensió –gairebé buida– menjo un lluç fregit i un bistec amb patates. Sembla que era ahir. Després me’n torno al llit. Començo a escriure els records de l’estada a Girona. Hauria de ser un escrit sense petulància, completament desproveït d’heroisme. El buf és petit. De seguida l’acabo. Torno a endormiscar-me. Estava cansadíssim.