Dia dels Morts. Després de la pluja que ha caigut, s’ha entaulat el vent del Montseny, que ha netejat el cel i ha creat una tarda lluent, claríssima. Cap al vespre fa fred –en realitat la primera fiblada de fred. Als barcelonins, els costa una mica d’imaginar que pugui fer fred. És inútil: no volen que sigui dit. Quan es troben amb el fred a dins i a fora, fan una cara de pomes agres. Pels carrers, he vist molta gent, més o menys abrigada, amb unes faccions crispades –una cara de protesta.

Passant pels carrers no he vist avui cap capa madrilenya. En el curs dels últims anys aquesta classe de capes han anat desapareixent. És un estri que pràcticament s’ha extingit. Quan jo era criatura molta gent la portava –àdhuc a Palafrugell. Vers 1904 o 1905, gairebé tots els amics benestants del meu pare i el meu progenitor mateix eren persones que portaven capa. Recordo haver vist per la Rambla aquell sinistre personatge anomenat Pompeu Gener, amb capa madrilenya. No sé pas si aquesta roba abrigava gaire; per la part de dalt, amb la valona, potser sí; per la part de baix, tenia un aspecte tan voleiadís que no crec que tingués cap eficàcia.

He sentit dir que la desaparició de la capa madrilenya és un dels fets que s’ha de posar a l’actiu del catalanisme. Em sembla molt ben observat i perfectament possible, si hom té el bon sentit d’afegir-hi que com a abrigall era mediocre i d’un resultat magre i petit.

.

Al meu modest entendre, l’escrit més bo, potser el millor sortit de la ploma del novel·lista Narcís Oller, es titula «La revolució de setembre», inclòs en el volum «Figura i paisatge». El senyor Oller ha escrit en la seva vasta producció pàgines excel·lents –potser, pel meu gust excessivament fotogràfiques probablement a causa de la moda del seu temps. «La revolució de setembre» és un relat modèlic, perfecte, sense cap influència momentània, molt sensible i extremament intel·ligent.

.

.