Romà Jori, director de La Publicidad (del matí), em proposà, sense gaires compliments, d’anar a París, de corresponsal del diari. Són 750 pessetes, que al canvi actual deuen correspondre aproximadament a 900 francs francesos.Com que em demana una resposta ràpida, accepto sense dubtar —prejutjant (sense saber-ne res) una reacció favorable de la família. Demano a Jori que accepti el meu agraïment. No hi ha pas encara dia segur per marxar, però m’assegura que serà molt aviat. Mentiria si digués que no estic content —a pesar de la por que em domina de fer-ho malament, de la seguretat que en tinc.
Els amics de la penya —i de la redacció— no semblen pas gaire reticents, i si ho són no me n’adono. Quim Borralleras em comunica que està a punt de marxar a París i que em vindrà a rebre a l’estació del Quai d’Orsay el dia que hi arribi.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
“Mentiria si digués que no estic content —a pesar de la por que em domina de fer-ho malament, de la seguretat que en tinc”. Pla és realista fins i tot amb ell mateix, quan diu que segur que ho farà malament, igual com d’altres vegades s’ha deixat ell mateix tan malament com ha pogut. A París és on va conèixer Adi Enberg, per cert.