Havent dinat, trobo Alexandre Plana a la biblioteca. M’agafa pel braç i em porta a la penya de l’Ateneu per antonomàsia, que és la coneguda també per la penya del doctor Borralleras. Baixem l’escala del primer pis, travessem la sala de premsa estrangera i entrem al local, tan baix de sostre, de la cèlebre tertúlia.
Plana em presenta al doctor Borralleras, que seu al fons del local. M’acull amb una cordialitat, que em demostra que Plana m’ha fet el llit. Després, Borralleras em presenta als presents. Recordo el doctor Dalí, don Enric Jardí, don Eugeni d’Ors, Francesc Pujols, Camps Margarit, Josep Maria de Sagarra, don Pere Rahola, don Antoni Homar, el senyor Andreu Barber, el doctor Mainou, Lluís Valeri, Lluís Llimona, Estanislau Duran, Teodor Saló, Màrius Aguilar, el pintor Labarta, el professor Tayà, Solé de Sojo, el senyor Miró i Folguera, Magí Sandiumenge, el mestre Pahissa, Joan Crexells, Josep Barbey… Potser encara hi havia algú més —que no recordo en aquest moment.
La rebuda és naturalment una mica freda i reservada. Jo estic una mica avergonyit. Plana sembla content. En prendre seient al costat de la porta d’entrada, el doctor Borralleras em dedica un somriure amable, ple de cordialitat i d’interès.
—————————-
Llegiu aquesta entrada en el bloQG del 2008, amb els comentaris corresponents al final del text.
Sobre Pahissa, en l’enllaç que ens poseu: “Pahissa ha estat i és un músic, vull dir que és un artista en el sentit més estricte de la paraula”, és així, la música és la més abstracta de les arts, per tant la més difícil i important, almenys per a mi, que en soc negada, tot i tenir bona veu reconeguda. L’únic defecte que té la música és que te la trobes a massa llocs sense haver-la demanada.
Sobre “fer el llit”, jo també pensava que volia dir el contrari de preparar el territori a algú.