Cartes d'Itàlia, 1955 Anna Aguiló

L'ANY 1955, EXACTAMENT EL DISSABTE, 12 DE MARÇ –ara fa cinquanta anys i uns mesos–, Josep M. Cruzet, propietari de l'Editorial Selecta, convoca els seus amics i clients a un doble esdeveniment cultural protagonitzat per dos palafrugellencs. Es tracta de l'exposició-homenatge a l'escriptor Josep Pla que, amb l'aparició de Cartes d'Itàlia, arriba a la seixantena edició de les seves obres. L'exposició comprèn tota la seva producció bibliogràfica i vint guaixos originals de Josep Martinell que il·lustren l'edició especial de Coses vistes. En el transcurs de l'acte, continua l'anunci, Josep Pla signarà per als seus lectors, en el Salón de Tertulias de la librería barcelonina Casa del Libro.

L'exposició del catàleg bibliogràfic, recollit en el díptic publicitari, es va poder fer gràcies a l'aportació d'uns altres palafrugellencs: Frederic Gich, Tomàs Gallart i Lluís Medir, a qui l'organitzador agraeix la gentilesa de cedir alguns exemplars de les seves col·leccions particulars, i l'exposició de l'obra de Josep Martinell posa a la venda els vint originals de l'edició de bibliòfil de Coses vistes, publicat a Palafrugell per Edicions Montcal, l'any 1949 i definit per Pla en les "Dues Paraules" del pròleg, com "un producte autàrquic, cent per cent palafrugellenc –com l'arrós negre, la llagosta amb pollastre i el niu", fet per superar el tedi de l'hivern de Palafrugell –que sol ésser llarg, glacial, morós i avorridíssim" i gràcies a la complicitat de Gich, Medir, Martinell, el vell impressor Palé i la senyora Margarida Cerdà.

D'aquesta manera, Cruzet pretén animar l'ambient literari català dels anys cinquanta del segle passat, reduït a una existència gairebé clandestina, fora dels circuits de la difusió i depenent totalment de la militància d'un públic aïllat però fidel. I així es dóna a conèixer als lectors de Pla el seu darrer llibre, Cartes d'Itàlia, amb l'elogi de Salvador Espriu com a reclam publicitari: "Uns ulls i una intel·ligència d'una lucidesa única han mirat i han comprès lentament, per espai de molts anys, el país de la nostra predilecció, el país més important del món. Pla i Itàlia: per a un complexíssim i dificilíssim tema, per a un tema tan gran, un escriptor digne d'ell".

Narcís Garolera en el seu llibre L'escriptura itinerant, reflexiona sobre una premissa fonamental per a la comprensió de l'obra de Josep Pia, la "relació o associació íntima entre la vida, com un viatge, i la biografia de Pla, el qual com confessa amb tota precisió, es va passar trenta-cinc anys viatjant. I, a la vegada, aquest viatge el va fer tot escrivint, de manera que el viatge que se li acabava era el d'una vida dedicada a l'escriptura. Per tant aquestes tres nocions –viatge, literatura i vida– en el cas de Pla, han d'anar molt lligades. Vénen a ser, si més no per a ell, una mateixa cosa."

Si a aquest trinomi hi afegim el periodisme com a opció vital i professional, tenim els termes que defineixen una manera de viure: viure per viatjar i escriure o escriure per viure i viatjar. "Pla creu que el viatge és sinònim de llibertat i d'independència. Per aquest motiu, i en oberta discrepància amb el tòpic romàntic més consolidat, proclama: "Contra l'obsessió de l'enyorament, l'obsessió de la llibertat". Poc amant de l'exotisme, és partidari del viatge als països civilitzats i centra les seves observacions en la vida urbana."

Cartes d'Itàlia n'és un exemple. Es tracta d'un recull de cròniques de viatge de diverses èpoques que provenen dels escrits italians de Cartes meridionals refosos i amb afegits importants. L'origen dels textos són articles apareguts a La Publicitat i cròniques en el diari barceloní de la Lliga, La Veu de Catalunya i al diari El Sol de Madrid, amb motiu d'un primer viatge a Itàlia com a corresponsal per cobrir la Conferència Internacional de Gènova, l'any 1922.

"Itàlia és el país dels plaers de la sensibilitat. Mentre el món sigui món el viatge a Itàlia serà una de les obres més nobles que l'home podrà portar a cap."

La fascinació per Itàlia, que l'acompanyarà al llarg de la seva vida, emergeix a cada pàgina d'aquest volum que com diu Pla "exactament és una antiguia", un recull de sensacions, "un conjunt de preferències personalíssimes" viscudes àvidament amb la gana de la joventut i el gust d'anar pel món. Pla, acompanyat del seu amic, el dibuixant Lluís Llimona, o en altres ocasions per Adi Enberg, i amb el Vasari sota el braç, reflexiona sobre el passat i el present d'Itàlia, valora l'enorme riquesa que li dóna la seva diversitat reflectida sobretot en les peculiars característiques de la llengua i la cuina de cada paese, i perceptible també, gràcies a les variacions del clima, el paisatge i la cultura, sense oblidar l'atracció irrefrenable que li provoca la gent, els tipus més pintorescos, autèntics i genuïns.

"Els italians han enriquit, amb les formes més altes del seu esperit, tots els països sobre els quals s'han projectat. Itàlia ha enriquit d'una manera sovint decisiva a tothom que hi ha parat i sobretot una inacabable llista d'intel·lectuals de les posicions més oposades. [...] Intel·lectualment parlant Itàlia és un univers, cosa que només pot explicar-se per la seva impressionant diversitat.

A cada ciutat, a cada poble hi comenta allò que l'atrau, pintura, escultura, arquitectura, el Renaixement o el Classicisme, l'anècdota frívola o la idea fonamental amb referències constants als escriptors italians, Dant, Leopardi, Maquiavelo, Manzoni... i als escriptors viatgers a Itàlia, Goethe, Stendhal, Heine, Taine...

"Itàlia és un país vivent, i ja seria hora d'abandonar la idea que tants escriptors encara utilitzen, segons la qual aquest país és un museu poblat de paràsits, cicerones i xerraires vehements dedicats a navegar entre la truffa i la baruffa. S'ha de fer justícia a Stendhal. El Viatge a Itàlia de Goethe és encara un viatge purament arqueològic, amb la consegüent contribució a aquesta cosa horrible anomenada el folklore. Stendhal fou el primer que partí de la idea que a Itàlia hi ha italians."

En l'exposició que presentem, hi podreu veure alguns documents de la gestació, publicació i presentació pública de Cartes d'Itàlia, gràcies a la gentilesa i generositat de Frank Keerl i Sebastià Borràs que una vegada més ens han obert les portes dels seus arxius i, també, l'aportació, en forma d'il·lustracions eclèctiques i juganeres, de Tano Pisano, un altre palafrugellenc amic de Josep Martinell i bon lector de Pla. Nascut a Lentini (Florència) després d'estudiar i treballar a diversos països europeus, Pisano viu i treballa, des de l'any 1990, primer a Llafranc i ara a Palafrugell. Volem agrair-li que hagi acceptat l'encàrrec i que ens ofereixi el seu treball com una baula més d'una cadena cultural que ens permet avançar en aquestes propostes de relectura i estudi que us suggerim any rere any.

Anna Aguiló

Directora de la Fundació Josep Pla (Palafrugell)

A l'índex