El temps del peix

El mes d'abril-maig és el de la metamorfosi del peix. En aquest temps, el peix s'engreixa, es torna licorós i col·loïdal, té un accés agradabilíssim. No hi ha res més sinistre que el peix depauperat, eixut i sec. Comença a agafar qualitat en aquest moment, el peix blau, la sardina i el verat especialment. No són pas peixos per a menjar-ne cada dia; convé espaiar-los perquè embafen notòriament, però en aquest temps es transformen, són una cosa insospitada, una altra cosa. Menjada intermitentment, la sardina de maig és el millor peix de l'aigua salada. No es pot demanar més.

En aquest país, el mes de referència no és pas solament el de les qualitats: és a més a més el de l'abundància. Tots aquests aliments del mar es produeixen simultàniament amb els primers vegetals que fascinen la gent del país: faves, pèsols, patates tendres. A l'època que, per aquestes engires, la gent guanyava el jornal vital indispensable, I'abundància feia que la vida hi fos baratíssima -que no costés pràcticament res. A Palafrugell en aquest temps (1914) es podia menjar amb simplicitat, però molt bé, per una pesseta vint-i-cinc, al dia.


Notes disperses

A l'índex