Josep Carner


















			
			Cap vent no mou el bri d'una esperança,
			de cada núvol només cau neguit,
			el destí s'enfondeix en malaurança,
			potser la nit serà cent anys de nit.
			El fat, però, no minva la frisança
			pel que tant he volgut i beneït,
			i ma feblesa diu que ja s'atansa
			l'adéu-siau del cos i de l'esprit.
			Potser ja massa dies he comptat
			i en un recolze inconegut m'espera
			la fi. Pugui jo caure incanviat
			tot fent honor, per via dreturera,
			amb ulls humits i cor enamorat
			a un esquinçall, en altre temps bandera.

Comentari de Josep Pla a aquest sonet

---

Tornar a l'índex