En el vintè aniversari de la mort de Josep Pla

Josep Maria Fonalleras - La Vanguardia

No les quepa la menor duda

Mañana se cumplirán veinte años de la muerte de Pla, como un pajarito, en su cama de Llofriu. Otro Pla, Xavier, que no es ni sobrino, ni nieto, ni nada, de Pla, y que sí es profesor de la Universitat de Girona y especialista en su obra, nos ayudó a entender de una vez por todas los mecanismos de la poderosa creación del ampurdanés, de su "verdad literaria". Ahora, tiene la amabilidad de descubrirme un artículo emocionante que un monje de Poblet, Marc Vallès, escribió en el "Avui" en 1982.

El monje fue su enfermero de cabecera y describe el temor con que se enfrentó al reto de asistir a quien se había labrado fama de huraño e irascible, el progresivo acercamiento al hombre, al moribundo, desde la admiración y el respeto. La misma admiración y el mismo respeto que usó Joaquín Soler Serrano en la presentación de su mítico "A fondo" con Pla, en 1976. En aquellos enternecedores malabares sintácticos con que ilustraba su retrato del artista, Soler Serrano abría el grifo de los ditirambos y éste no paraba de vomitar agua bendita. Cuando al dig-nísimo presentador, con esa voz cavernaria y solemne, se le ocurre decir "estamos ante el gigante de las letras catalanas", una mano vacilante, la misma mano nerviuda, de cuando la uva ya es pasa, con que mi abuelo hacía sonar mis clavículas en la plaza de Banyoles, entra en cuadro y arremete, "ondoyante", como la vida, contra los excesos del verbo de Soler Serrano. Es un "no exagere" gestual de quien poco más adelante dirá que él se ha limitado a colocar adjetivos detrás de los nombres.

Éste ha sido mi pequeño, solitario y desternillante homenaje a Pla: zamparme de nuevo la hora y media de televisión más sabrosa -"no les quepaduda"- que sobre literatura he visto nunca. Pla apenas abre los ojos, se escuda tras sus dos rendijas casi chinas, interpela al presentador, cuestiona la trascendencia y el interés de su literatura, se le ve cansado, como sin saber qué demonios de papel ha de interpretar ante una audiencia invisible. Y sin embargo, de manera pausada, sin alarma, fatídicamente tenaz, habla y habla y no cesa de hablar, su deporte preferido, que es como escribir, su maldita religión, porque "en el mas las noches eran frías y alguna cosa había que hacer".

Cuando existían las mujeres y los días, Comadira escribió un verso que venía a decir, más o menos, que mientras nos afanábamos con los días y las mujeres, allí, en Llofriu, incansablemente, escribía Josep Pla. Ésta ha sido -"no les quepa duda" la enorme herencia que nos ha legado. A pesar de todos y de todo, Pla estaba allí, ante la chimenea, acumulando páginas y páginas. Ahora, veinte años después, nos queda esa fijación, el tremendo, oscuro, hercúleo despropósito.

Por cierto, que vayan con cuidado los escritores en este loco, loco, mes de abril. Les recuerdo que en otro 23 como el de mañana, además de Pla, también murió Cervantes y también la poeta Maria-Àngels Anglada y también un desconocido venezolano de nombre Manuel Farías que escribió un desconocido poemario titulado "Cenizas de papel". Ya lo saben: este mes y este día son casi como la terrorífica guadaña de un viernes 13 que pende sobre el cuello de los del gremio de la pluma.

Escribir libros perjudica seriamente la salud.

Josep Maria Fonalleras
La Vanguardia, 22 abril 2001

Jordi Serrat - Avui

La vigència de l'autor del 'Quadern gris'

20 anys sense Pla

Girona

Avui, Dia del Llibre, es compleixen 20 anys de la mort de Josep Pla i Casadevall, un escriptor que el temps està reafirmant com un dels grans clàssics de la literatura catalana.

L'Ajuntament de Palafrugell realitzarà aquest migdia una ofrena floral davant de la tomba de l'escriptor, al cementiri de Llofriu, en un acte que es repeteix cada any per retre un senzill homenatge a l'autor del 'Quadern Gris.

Passades ja dues dècades de la seva desaparició, el món cultural, acadèmic i intel·lectual català reconeix majoritàriament que, tot i la polèmica sorgida al seu dia per no haver estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Pla està passant a la història com una de les plomes més brillants que han donat els Països Catalans.

Localista i cosmopolita alhora, escriptor i periodista, Pla és un autor prolífic amb una extensa obra completa de més de trenta mil pàgines de lletra impresa que són, entre moltes altres coses, un viu testimoni i una crònica literària del país que li va tocar viure. Amb un públic lector fidel, Pla desperta una forta devoció popular, tal i com va quedar de manifest amb l'èxit del centenari del seu naixement el 1997, en què entitats de tota mena van organitzar iniciatives en honor seu.

L'entrada del segle XXI ha significat per a la memòria de Pla la consolidació de la Fundació que porta el seu nom a la seva vila de Palafrugell. Un cop reunits els seus manuscrits i rehabilitada la seva casa natal com a espai visitable, Pla té des de l'any passat una Exposició Permanent que repassa la seva trajectòria vital i literària. La gerent de la Fundació, Anna Aguiló, admet que aquesta entitat ha passat pels "seus alts i baixos" però sempre amb una línia "ascendent" que li ha permès afrontar ara una etapa de normalitat. "Ara que ja hem reunit la documentació de Pla i que tenim ja una certa infraestructura, ens podrem dedicar a promoure la lectura i els estudis sobre Pla", diu Aguiló, que explica que estan acabant la informatització de la biblioteca, que conté els llibres que Pla va donar el 1973.

Una obra sòlida

La voluntat és posar tot aquest fons -llibres, manuscrits, imatges, hemeroteca, etc.- a l'abast dels investigadors per estimular la recerca. Un dels últims treballs acadèmics sobre l'autor dels Homenots és una tesi doctoral que està redactant l'estudiós universitari Eliseu Carbonell, centrada en el llibre Les hores.

Un dels desitjos de la Fundació seria que, algun dia, algú afrontés el gran projecte pendent de fer una edició crítica del llibre més venut de l'autor, El Quadern Gris, pensada per a especialistes. D'altra banda, entre les novetats editorials Espasa té previst publicar en castellà El Quadern Gris, Notes Disperses, Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol. Destino publicarà, per la seva part, el Diccionari Pla de Valentí Puig en versió castellana.

L'estudiós Narcís Garolera, sempre interessat en la literatura planiana de viatge i que ja va treure l'assaig L'escriptura itinerant (Pagès editors) creu que l'autor empordanès no ha tingut des de sempre prou reconeixement dels erudits pel fet d'utilitzar un llenguatge clar i transparent, però pensa que la seva vàlua s'ha d'emmarcar fins i tot a nivell europeu: "Amb en Pla ens hem enganyat una mica tots", diu. "Sempre l'hem vist una mica d'estar per casa, però El Quadern Gris es sensacional. Crec que és equiparable a obres d'un Joyce o de Proust".

Per a Garolera, la falta de consideració ha estat de vegades fruit del fet que Pla "no vol ser elitista com els noucentistes més selectes". "Pla és un autor que escriu per ser llegit, com li passa a Verdaguer o Sagarra". "Va voler ser amè, divertit, entretingut i va ser popular però sense fer una literatura com la de Folch i Torres i sempre amb molta autoexigència", conclou Garolera, que valora amb satisfacció que Pla no hagi passat "pel purgatori de després de la mort" ja que sempre ha estat molt llegit.

Més enllà de la boina

Un altre aspecte, que molts filòlegs creuen que ha distorsionat l'anàlisi de la figura de Pla, és tota la llegenda que envolta el seu personatge. L'escriptor empordanès sovint és recordat per la imatge de l'home vell, amb posat de pagès, refugiat al seu mas del Baix Empordà, al costat d'un got de whisky i de la llar de foc. Un fenomen similar li ha succeït a Jacint Verdaguer, de qui sovint n'ha quedat més la imatge del Mossèn Cinto estimat pel poble. "Els dos escriptors han de conviure amb aquests arquetips. A Pla li toca la boina, i a Verdaguer, la sotana", diu Garolera.

L'assagista i professor de la Universitat de Girona, Xavier Pla, que ha escrit l'assaig Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema), comparteix que l'excessiu pes del biografisme i l'anecdotari ha embafat els judicis literaris a Pla. A parer seu, els prejudicis ideològics, que també existeixen, són sobretot entre els crítics de la generació dels 70, massa dominada "per la crítica marxista i que no ha sabut destriar entre la vida i la qualitat de l'escriptura". "Això és un infantilisme metodològic que no passa enlloc més d'Europa. A França, Itàlia o Anglaterra, els crítics saben separar la qualitat estètica de la ideologia. És un escàndol que ni Pla en prosa, ni Carner en poesia, no tinguessin el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", etziba.

Pla en forma

Per la seva banda, l'escriptor Josep Valls, que va tractar-lo de prop sobretot els últims vuit anys de la seva vida, entén que Pla ha estat "un notari del país, únic en el seu gènere" perquè va tocar en la seva obra des de de grans temes socials o polítics fins "als espàrrecs de marge, la gastronomia i les xafarderies".

Per Valls, Pla és "el compendi exaltat de les virtuts i defectes de l'empordanès". "Ell mateix deia que encara que haguessin passat 20 segles de cristianisme, prèdiques i processons ell continuava essent presocràtic, xerraire, crític, escèptic i emprenyador", resumeix.

Josep Valls autor del llibre Pla de conversa reivindica que avui es continuï recordant Pla. "20 anys després de la mort el millor record seria vendre els seus llibres a 200 pessetes el volum perquè es popularitzessin més encara. Hem de continuar llegint-lo. Pla és un desinfectant. És molt saludable llegir-lo i convido a tothom a fer-ho!".

Jordi Serrat
Avui, 23 d'abril 2001

A l'índex