|
El pitjor defecte que produeixen els diners en el nostre país és que les persones que els tenen, en les coses importants, no protesten mai, no diuen res: es tornen una espècie de cadàvers mediocres, sense el més lleu interès. La mutació de pobre a ric és la més important que es pot esdevenir en un home d'ací. Per a les altres persones, la nova aparició implica només un augment de l'avorriment.
L'amor i els diners són dues coses íntimament lligades. Quan s'estima intensament una persona, la primera cosa que es fa, perquè produeix plaer, és pagar per ella -donar-li diners. Potser és per l'única cosa que hom se'n desprèn fent bona cara. Si el diner no existís i no es pogués donar, el volum d'amor que hom tracta de posar de manifest quedaria molt reduït. Seria una verbositat —res. Donar diners és un sacrifici i, per tant, un símptoma d'amor intens. Potser l'únic autèntic que existeix. A les dones, els diners els agraden.
En general els pobres són més generosos que els rics. L'avarícia es comença de manifestar quan es posseeix algun diner. El capitalisme és indestructible perquè té per fonament l'avarícia. En el curs de la vida he conegut persones que han anat a mal borràs: aquestes persones han tingut més liberalitat quan no han tingut res que quan vivien en la saturació. L'origen d'aquesta anomalia prové potser de la por que no els prenguin per pobres. No hi ha, però, tal anomalia.
L'avarícia és el fonament de l'estalvi —o sigui de la civilització. El que assenyala la diferència entre el salvatge i el civilitzat és l'avarícia. Un món de dilapidadors seria inhabitable. No hi existiria cap forma de la higiene. L'avarícia produeix més plaer físic que l'erotisme -un plaer més constant; més permanent.
La sensibilitat dels homes i de les dones pels diners -en el nostre país com en qualsevol altre- és fabulosa. En l'amor, els diners -amollats en la forma que sigui- tenen un pes considerable. Quan en l'amor hi ha diners pel mig, el sentiment i l'interès baixen. L'amor físic és potser l'única forma d'aquest sentiment en què els diners tenen menys importància –sovint gens.
Els diners són com el glissement à gauche: quan se'n tenen, no se'n tenen mai prou.
Les monges, en el nostre país, són la quinta essència de la petita burgesia en el sentit de la fabulosa, fascinadora admiració que senten per la riquesa, per la fraseologia, pel manierisme, pels gustos i les maneres de ser dels rics –àdhuc per les incorreccions dels rics. Sempre l'admiració més gran és per a la família rica a la qual poden accedir. Les monges com a fenomen sobrant d'adulació: és sorprenent. En aquest sentit són una reminiscència del barroc vivíssima. Però hi ha tantes bones persones –tanta bona gent!
[ Notes disperses ]
Al marge
Torna
A l'índex