Oposicions, burocràcia, Estat |
L'Estat ha considerat que per a entrar a l'administració s'ha de fer prèviament un exercici memorialístic sobre unes assignatures determinades davant el que hom anomena un tribunal d'oposicions. No es tracta pas de tenir uns coneixements determinats i menys encara de saber resoldre, pràcticament, uns problemes concrets. Es tracta de saber de memòria uns manuals --que generalment elabora la casa Reus-- 
i de repetir de memòria una assignatura dividida en temes --en temes d'oposicions. La pràctica, l'eficiència, s'aprèn després --després d'haver guanyat les oposicions. És clar que de vegades no s'aprèn mai. És igual. Es parteix de la
base, en l'administració, que l'important no és l'administrat que paga la contribució, sinó l'administrador que ha guanyat les oposicions. És un criteri. És un criteri basat en la inversió de les coses de la realitat; però, com que és un criteri incommovible, és considerat un bon criteri. Què hi farem... Cada u per allà on l'enfila.
[Madrid, 1921. Un dietari]
A l'índex