La història Eva Serra (extret de 'La funció de l’historiador ara i aquí')

[...]

No sé si això té res a veure amb la pregunta, però vull afegir que més de d'una vegada m'he preguntat per què moltes de les millors reflexions i observacions històriques procedeixen de persones que no són de l'ofici [d'historiador]. El millor que sé de la história del País Valenciá ho vaig aprendre de Nosaltres els Valencians, de Joan Fuster; el poc que sé d'Euskadi ho he après deis estudis de Beltza o d'Ortzi. Ara n'abocaré una de grossa: el millor que he llegit de la Catalunya de començaments de segle es troba en El Quadern Gris o en el Cambó del franquista Josep Pla. Les millors coses que he llegit de la guerra civil són per exemple de Zugazagoitia --un espanyol, malgrat el seu origen basc, que no entenia res del fet nacional-- que en explicar els seus maldecaps com a home del govern republicà espanyol explica coses més interessants que no pas cap dels ianquis que ha aterrat a estudiar la guerra civil. Què hi ha en aquests llibres que no tenen els llibres d’història? Possiblement un desig de comprendre i una no excessiva preocupació per allò que s'anomena rigor acadèmic. La millor història de Galícia que conec és la breu História de Galícia que ha estat publicada pel Front Cultural de l'Assemblea Nacional Popular Gallega del 1979. No surt de la Universitat i ha estat objecte d'un judici a la Sala Primera de l'Audiència Provincial de la Corunya l'estiu del 1981. Per cert, no he sentit cap comentari sobre aquest fet entre els que ens dediquem a l'ensenyament de la història.

Eva Serra: «La funció de l’historiador ara i aquí»
(a: http://webs.racocatala.cat/eltalp/serra.htm)
–article publicat a L’Avenç (núm. 52, set. 1982, p. 63-65)