 |
|
Avui, 27 de desembre 2005
SEMBLA MENTIDA LA QUANTITAT DE VEGADES que Pla ha estat utilitzat, com si fos un comodí, com a arma argumental. El senyor Pla era un senyor de dretes, això és evident, però també és cert que estava carregat de matisos; de fet, era l'antifanatisme en persona, com totes les persones intel·ligents. Hi ha anticatalanistes, però, que, tot aprofitant el fervor que va aixecar l'Any Pla –fervor del qual cal congratular-nos–, espigolen aquí i allà per fer mal al catalanisme amb paraules d'un dels catalans més emblemàtics, i, per tant, menys discutibles. A Pla això li hauria desvetllat la ira o el menyspreu: utilitzar Pla per demostrar la conveniència de l'anticatalanisme és una estupidesa.
Ho hem vist en llibres, en obres de teatre i en molts articles. "Veus? –semblen dir-te– el vostre Pla no era dels vostres"... Aquestes persones són de les que creuen que una cita val més que un argument. En paraules de Lluís Aracil, són com els borratxos, que fan servir les cites, no per il·luminar el camí, sinó per aferrar-s'hi i no caure. El reverencialisme davant d'una cita –que també és un pecat de l'esquerra, no ens enganyem– és sobretot infantil; pitjor encara: és creure que el receptor és infantil.
Ara mateix Piqué ha enviat als seus correligionaris del PP, i com a regal de Nadal, les Cròniques parlamentàries de Pla, tot intentant demostrar els errors del tripartit. Me n'alegro per la indústria editorial, tot i que és l'única vegada que lamento la migradesa del nombre de parlamentaris peperos catalans. Que no s'enganyin: Pla, com tots els bons escriptors, té moltes lectures. Us sorprendríeu, si el llegíssiu bé.
A l'índex