Marsella... Europa?
Marsella, dia 12, dilluns
[...]
MENTRE L'AUTOBÚS EM PORTA A MARSELLA em vaig fent càrrec –visualment– de la magnitud de la construcció. Deixem estar si és dels primers ports del món. En el Mediterrani és dels més importants. Rivalitza amb Gènova pel primer lloc. A l'escala d'aquest mar, és impressionant. L'escullera que separa el mar lliure dels alvèols portuaris és llarguíssima. El sistema ferroviari paral·lel és aparatós i normal. L'escullera tendeix a projectar-se sobre ponent, sobre la geologia blanquinosa i devastada que separa la ciutat de l'estuari del Roine. Aquest tràfec fluvial 
és en el port de Marsella cada vegada més voluminós. Veure entrar i sortir les processons de barcasses del port ha estat, per mi, una gran novetat. Si algun dia el Rin i el Roine estan units per un sistema de canals navegables, Marsella es convertirà en un port fluvial de gran importància. És un projecte tècnicament factible, i Suïssa sembla tenir-hi un gran interès. En el curs de la nostra vida, ¿el veurem realitzat? A Europa moltes coses són irrealitzables no pas per raons tècniques, sinó per l'arcaisme i la mentalitat arnada que presenten les mentalitats polítiques imperants en els Estats. Hi ha unes teranyines intocables i sagrades que adornen aquestes mentalitats. De tota manera, sembla que es va rompent la idea que Europa –destruïda per dues guerres successives basades en el patriotisme i en la mentalitat militar– és un continent acabat, insuperable i esgotat. Tothom sap el resultat de la història tradicional europea. L'única solució positiva encara no s'ha assajat mai: la unió continental sobre vincles federals. Costarà molt. Els militars són encara una força enorme. De tota manera, la mentalitat general de l'Europa d'avui és molt diferent de la que dominà en la postguerra anterior, i viatjar-hi avui és com un rejoveniment. A mesura que vaig contemplant l'utillatge que utilitza el port de Marsella –són les màquines més eficients, més perfeccionades i modernes que he vist en el Mediterrani– alguna cosa em sembla que ha canviat.
[ «Cabotatge mediterrani, 1956», dins En mar ]
A l'índex