 |
|
«NO HE POGUT PASSAR D'ÉSSER UN PAGÈS TEÒRIC» confessa Josep Pla en un moment de les seues Notes disperses. No tornarem, ara i ací, a la disquisició de si l'estimat Josep Pla fou pagès, teòric o no. La seua visió de la naturalesa és contradictòria, i des de les seues reaccionàries sentències contra el Gran Animal de la Naturalesa, fins a pensaments més fins i incisius, la nòmina naturalística és llarga. «La mania que tenim de projectar les nostres concepcions morals sobre la naturalesa és irrisòria i ridícula» diu també a Notes disperses, i és ben cert. Tot i que ell és, en aquest aspecte, un autor recalcitrant. En Per passar l'estona fa una clara declaració d'intencions de la seua vocació d'escriptura: «Els meus escrits m'han permès enfrontar-me amb les coses que m'agraden: descriure un paisatge, l'enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i les dones, trobar l'adjectiu al vol d'un ocell, a les corbes d'una noia jove, què dir al davant de la petulància d'una flor.»
Tornar a Josep Pla és com tocar mare. Pla és càlid com una pàtria, que diria Vicent Martí. És un refugi, després de la navegació, àrdua o anodina, per altres literatures: és un port segur, que mai ens defrauda, que sempre ens acull. Tant se val que quan descriu el vol dels ocells escriga coses tan absurdes com aquesta: «És bonic veure volar els ocells [...]. Els ocells són una simple decoració de vida gratuïta. Són un obsequi barat de la naturalesa. [...] L'espectacle que donen els ocells és, a més, gratuït. Gratuït! Ja no hi ha res gratuït» (Darrers escrits). O que al davant de «l'enigma de la mar» apostrofe els investigadors amb preguntes que ens deixen perplexos: «Què sabem de les sardines? No en sabem res. Els biòlegs s'han esforçat per desentranyar el misteri de la vida del peix blau [...] i fins al moment present no han sabut dir una paraula clara i concreta» (Cinc històries de mar). La llista de digressions planianes sobre el món e la natura és infinita, i de segur que un estudi en profunditat donaria uns resultats totalment satisfactoris i positius.
I, tanmateix, la lectura de Pla és sedant, és espiritual. En Els pagesos escriu unes planes sobre els bolets que cal que llegiu amb urgència. L'estació de les boires i de la dolça abundància, en paraules de Keats, es complementa amb la descripció que fa Josep Pla dels primers bolets: «La naturalesa tendeix a crear formes d'una varietat prodigiosa. La vida de la mar, tan llefiscosa, crea la forma dura i perfecta de la curculla, de la petxina amb I'esmalt nacrat en la còncava delícia. El baix parasitisme vegetal crea la relaxació tova dels bolets. De vegades sembla que els grecs veieren el món a través de la petxina, i Gaudí, bon místic, a través dels bolets.» Perquè és ben cert, aquest món micològic, meravellós, formidable, divers, curull de sorpreses i de formes inversemblants, sembla una creació gaudiana. O a l'inrevés, que diu Pla: la Sagrada Família, la Pedrera... podrien ser fruit de l'efervescència fúngica, de la tebior recòndita i misteriosa de la vida primigènia.
Atureu-vos al davant d'alguns d'aquests preciosos fongs que treuen cap aquests dies entre les fulles i els troncs dels nostres boscos. Si els magnifiqueu, descobrireu en la seua forma una arquitectura «mística». I creureu en allò que diu el mestre Josep Pla: "Els bolets semblen imaginats, dibuixats i construïts per l'arquitecte Gaudí." A partir d'ara, ja no els mirareu de la mateixa manera. I vet ací el mèrit de tot bon escriptor: aprofundir i enriquir les nostres superficials percepcions de la vida.
Martí Domínguez
El Temps, 14 - 20 d'octubre 2003
A l'índex