Algunes noses
  






COSES QUE EM FAN HORROR: els llibres de luxe; el tuteig, la poligàmia exercida simultàniament, els paisatges sense arbres, els vins escumosos (incloent-hi el xampany francès), els poetes de Jocs Florals, el patriotisme local, la franquesa, els japonesos, els capellans ben vestits, els pederastes artístics (en canvi, tinc una gran admiració pels pederastes modestos), les senyoretes inexpertes, la virtut, els sergents, els homes ploraners, el sentimentalisme, els mauristes, els cornuts dialèctics i iracunds, etc.



Coses que em deixen perplex: els literats descontents; els marits heroics; les senyores màrtirs, els qui es consideren obligats a fer el viu; els qui fan l'intel·ligent (igual que els qui fan l'humil); el sol (en el moment de treballar); el vent; el nihil novum sub sole; els elogis, siguin de la intensitat que siguin (el català és sensible als elogis, és potser el pitjor dels seus defectes); l'astúcia professional; tenir deutes (no n'he tinguts mai, cosa que demostra que sóc un burgès); els comptes poc clars (un altre símptoma burgès); el Conferentia Club de Barcelona; els tècnics misteriosos; els crepuscles tristos; haver perdut les dents; la decadència de les artèries... etcètera.



Coses (de Barcelona) horribles, de l'època de la meva joventut: el sinistre Peius Gener; Àngel Samblancat; el P. Rupert Maria de Manresa; l'Ateneu Enciclopèdic Popular; la Biblioteca Arús; el jesuïta (teòleg) Puig de la Bellacasa; l'Escola Catalana d'Art Dramàtic; els rapsodes (dels quals formà part Joan Crexells); el Centre Moral-Instructiu de Gràcia; l'Institut de Pintura Plàstica i la Lliga del Bon Mot; «EI Diluvio», els germans Borràs, els escriptors Grau Delgado i Cavestany; «La Hormiga de Oro»; el Lyon d'Or... La meva memòria és molt incompleta, considerablement limitada.



Coses que em fan horror gairebé insuportable: la familiaritat; la mala educació barroera; la fatxenderia; parlar de coses pornogràfiques amb homes (en canvi, m'agrada parlar-ne amb dones si és del seu gust); allò que és implícit en aquest vers de Racine:

Un bienfait rapproché tient toujours lieux d'ofense.




  Torna

A l'índex