Prefaci 
AIXÍ, AMB LA PUBLICACIÓ D'AQUEST LLIBRE, haurem arribat al volum XXVIII d'aquesta Obra Completa.
La més gran part de llibres que s'han publicat han estat escrits col·locant-se l'autor en un estat d'immobilitat —vull dir de sedentarisme. Són llibres de records o imaginats, o observats, o pensats, o elaborats per un instint estrany que porta els homes i les dones, de vegades, a escriure. Però hi ha altres llibres —molts menys— que han estat portats a cap per l'incentiu del viatge, del desplaçament, d'anar d'una banda a l'altra. Aquest és un llibre d'aquesta classe: un llibre de viatges absolut, pur i simple. És un llibre de viatges per la Península Ibèrica, prenent com a direcció i finalitat Lisboa, capital de Portugal. L'incentiu d'aquest llibre és el viatge mateix. El sedentarisme m'ha portat a escriure. Els viatges, també.
En el curs de la vida he fet molts desplaçaments a Portugal. He arribat a Lisboa per tots els mitjans que avui se solen utilitzar per als desplaçaments: en ferrocarril o en cotxe, per les carreteres; per la via de l'aire, en un o altre avió; per la via marítima, en un vaixell o altre. De vegades hi he anat per raons estrictament periodístiques. Deu haver tingut un cert pes en aquestes anades i vingudes el fet que el meu germà Pere hagi viscut a Lisboa durant molts anys —dinou o vint. En aquest últim mig segle, he vist Portugal en situacions molt contràries i diverses.
Per a construir aquest llibre he utilitzat tres itineraris. Un primer itinerari, per carretera, iniciat a Barcelona-València i travessant el centre d'Espanya, entrant a Portugal per Badajoz i arribant a Lisboa pel pont de Vilafranca. És un dels més corrents. Un segon itinerari per la cornisa atlàntica de la Península, començant a Bilbao i accedint a Galícia per Santander i Oviedo. Després del pas per Galícia, entrada a Portugal per Tuy i la costa atlàntica d'aquest país, fins a l'Algarve. I un tercer itinerari, per la via marítima, arribant a l'illa de Madeira venint de l'Amèrica del Sud i l'accés a Lisboa per l'estuari del Tejo. Aquest itinerari queda completat pel pas per l'Alentejo meridional: Vila Real de San Antonio-Ayamonte i després Algesires, Tànger i Ceuta i retorn a Barcelona.
A través d'aquests tres itineraris he construït aquest llibre, que conté moltes coses sobre Portugal, les que m'han semblat més sobresortints aquests anys i algunes coses sobre Espanya —però no pas, ni molt menys, sobre tota la Península Ibèrica. M'he trobat, com en moltes altres ocasions, en l'absoluta necessitat de mantenir el volum habitual dels llibres d'aquesta Obra Completa, i així he hagut de deixar a terra —i ho he sentit moltíssim— moltes coses que hauria, potser, pogut dir. Posaré un petit exemple. Conec una mica, superficialment, algunes poblacions provincials d'Andalusia: Sevilla, que és la població més curiosa i segurament més bella d'Espanya, Còrdova, que té un color verd fosc-blanc prodigiós, Jaén, Màlaga, Almería, que potser és la de més regust de la moreria. També conec molts vilatges i poblets. La conquesta de Granada pels Reis Catòlics i la catolificació total de la Península és, per mi, un esdeveniment tan important en la història peninsular com el Compromís de Casp. És un esdeveniment clau, d'enorme transcendència. L'ennobliment d'algunes famílies castellanes que hi prengueren part i la projecció sobre d'elles de moltes terres que foren propietat dels jueus i dels moriscos, en virtut de l'expulsió i de la conquesta, crearen una aristocràcia molt rica, que fou el braç dret dels Àustries i dels Borbons i l'explicació, potser, de tot el que ha passat. Aquesta història, jo no la sé pas, en concret. Només m'ho sembla. De la història, el que té realment valor són les causes, els fenòmens clau. Tinc la impressió que me n'aniré a l'altre món sense saber-ne res. En aquest país hem tingut molts historiadors; de reals i fascinadors per a la gent, poquíssims. Els historiadors voluminosos han estat diletants aduladors o fanàtics. La nostra història és feta de monografies introbables i disperses. En realitat, jo no hauré pogut posar en aquest llibre, i per falta d'espai, els meus insubstancials i superficials escrits sobre Andalusia.
Tots els meus llibres són provisoris. El desig de tornar-los a veure i tornar-los a fer és permanent. Ja serà difícil. L'art és molt llarg i la vida és curta —deien a l'escola. És curtíssima.
J. P.
Mas Pla, maig 1973
[ Direcció Lisboa, OC 28 ]
A l'índex