Prefaci a
Aigua de mar
M'hauria agradat enormement poder-me dedicar a la literatura narrativa d'una manera sistemàtica. Vaig cultivar-la amb una certa vitalitat, fins a vint-i-cinc anys. Després, les necessitats de la vida m'incidiren en l'engranatge periodístic i en la dispersió ineluctable. No voldria pas passar per un home de «possibilitats fallides». Davant de les feines desproveïdes d'opció, hi he posat tota la meva bona voluntat. Però és un fet que la dispersió periodística, que en l'etapa infantil de l'activitat literària resulta una bona escola, esdevé, si hom no pot arribar a alliberar-se'n, una nosa pesada. No me n'he pogut alliberar encara i això fa que jo pensi, amb una gran nostàlgia, en aquests escrits d'«Aigua de mar» com a possibilitats del que hauria pogut fer.
Els escrits que constitueixen aquest llibre són els meus escrits de joventut. La majoria eren inèdits; altres, pocs, havien estat publicats fa molts anys i ara han estat inclosos en el conjunt després d'una revisió destinada a eliminar-ne tot allò que de més inintel·ligible havien fatalment de contenir. Això m'obliga a declarar una vegada més que les primeres versions d'aquests escrits han d'ésser considerades meres temptatives desproveïdes d'autenticitat. Aquests volums s'entenen afectats per una característica d'autenticitat. La utilització en la forma que sigui de la versió primitiva dels escrits no podrà ésser signada amb el meu nom ni donada per una obra meva.
I a més a més aclareixo que aquests escrits –i en general tot el que jo he elaborat– constitueixen testimonis de successius moments i situacions de la meva vida, que formen part d'unes vastes memòries, d'una successió de reflexos de la meva insignificant però autèntica existència. En aquest sentit, quan Carles Soldevila escriví, en un dels seus articles, que jo em proposava donar una imago mundi, una imatge del món viscut per mi, constatà un fet. Aquesta imatge serà més o menys vasta segons els anys que em quedin de vida. No podrà pas ésser inclosa en el recinte de la literatura bufada, retòrica i triomfalista. Més aviat serà una cosa per a cada dia, una escriptura insignificant.
A l'índex