 |
|
Ángel Serra i Costa: un comentari a aquest text, seguit de
Lluís V. Aracil: «Què s'ha fet de l'enveja?»
Els mots de Stendhal: «Tout bon raisonnement offense» són molt útils per a anar pel món, perquè són d'una exactitud que l'experiència de la vida confirma a cada moment.
Si fos possible l'aparició d'un home realment ornamentat de totes les virtuts, seria d'una presència aclaparadora. Un home proveït de totes les qualitats seria intolerable. És per això que no s'ha de voler pas tenir massa raó —i encara menys tenir tota la raó. Presentar-se amb aquestes pretensions ofèn la gent, i, la gent, no l'heu d'ofendre mai —si és possible, és clar.
Se sol dir que una de les característiques més acusades de la gent d'aquest país és l'enveja. En realitat, és la característica de la gent de tots els països. L'home és un animal envejós —i és natural que sigui així, atès que l'enveja és un ingredient important en la conservació de l'espècie, un element que reforça l'amor propi i l'egoisme. L'enveja ajuda a viure, fa marxar el comerç. impulsa la gent a llevar-se de matí. L'home és tan poca cosa, tan irrisòriament feble, que si no fos envejós seria com una passiva bestioleta.
Les ofenses més reticents que es poden inferir als homes i a les dones són les que se'ls produeixen en la superfície de l'enveja. Per això, l'observació de Stendhal és tan justa. Pel sol fet d'elaborar davant una altra persona un bon raonament, pugem un esglaó de massa, l'interlocutor es considera rebaixat i, per tant, ofès. A qualsevol manual trobareu la notícia que l'home més odiat en un moment determinat a Atenes fou Arístides. Li deien el Just! Compteu!
[Notes disperses]
Diuen que el ridícul mata. Depèn. Si és molt fort, no vull pas dir. Si no ho és tant, serveix per a anar tirant i per a tenir amics. S'ha de saber, de tant en tant, fer algun ridícul, no pas tan gros perquè us qualifiquin de dement, però just perquè us tinguin per un home corrent. Cal corregir-se, però no pas del tot. Si hom no té cap defecte, si hom arriba a ser químicament pur, no li queda res per a entendrir la gent, per a aconseguir que us tolerin, per a fer-se perdonar. Així, és molt útil de conservar les petites manies, cultivar alguna excentricitat, alguna raresa, fer de tant en tant algun paper ridícul. La gent us trobarà assequible, abordable i modest, us trobarà suficientment inofensiu per a no sentir-se ofès de la vostra presència. El bigoti de Salvador Dalí engavanya una mica tothom, però en el fons tothom troba més natural que el porti Dalí que no pas ell. El que convé és que, el ridícul, el faci sempre un altre. No hi ha res més satisfactori per a la gent.
[ Notes disperses ]
