El regicidi de Josep Pla

El Periódico. Ed. 4 de març 2000

La relació epistolar entre Josep Pla i el periodista Eugeni Xammar ha revelat que tots dos van tramar un atemptat contra Alfons XIII. El pla l'havia de finançar un patriota que estava disposat a pagar 100.000 pessetes del 1924. Un llibre del professor de la Universitat de Girona Xavier Pla detalla el regicidi que no es va cometre mai.

Un llibre revela que l'autor del Quadern gris va voler atemptar contra Alfons XIII

Girona

Els textos que conservava com una relíquia Frank Keerl, nebot de l'escriptor Josep Pla, contenien una bomba. L'autor empordanès i el periodista Eugeni Xammar van participar el 1924 en un pla per assassinar el rei Alfons XIII, juntament amb altres exiliats catalans a París, segons el professor de la Universitat de Girona Xavier Pla, que ha descobert en el tresor de Keerl cartes que es van intercanviar tots dos. El professor ha analitzat els documents en el llibre Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (Quaderns Crema).

Les cartes van ser enviades per Eugeni Xammar (Barcelona, 1888- L'Ametlla del Vallès, 1973) a Josep Pla els anys 1923 i 1924 des de Berlín, on el periodista exercia com a corresponsal de La Veu de Catalunya. Pla treballava llavors a París per a La Publicitat.

Segons va explicar a Efe Xavier Pla, que no té vincle familiar amb l'autor del Quadern gris, les missives escrites per tots dos personatges s'han de situar en l'ambient dels anys 20 en l'exili català de París, on polítics i intel·lectuals exiliats —com Francesc Macià, Francesc Cambó, entre altres— es dedicaven a especular sobre l'evolució de la política espanyola i catalana.

El professor precisa que, si bé ja se sabia per una carta de Josep Pla a Enric Prat de la Riba que l'escriptor era partidari d'organitzar un atemptat contra Alfons XIII, fins ara es desconeixia que va existir un patriota disposat a aportar 100.000 pessetes de l'època per dur a terme el magnicidi. També es desconeixia que Xammar, un dels periodistes més destacats de l'època, ratificava aquesta idea i que s'havia ofert per trobar el suport polític necessari. Xammar diu en les seves cartes a Pla que, davant el donatiu del patriota, l'atemptat es pot organitzar i promet al seu amic escriptor parlar-ne a Andreu Nin, que en aquells dies vivia a Moscou com a membre de la Internacional Sindical Roja.

El lloc de l'execució del magnicidi podria ser, segons escriu el periodista a Pla, en alta mar, durant unes regates de balandres a Sant Sebastià. Els autors es podrien refugiar a Rússia. El professor afegeix que, per les cartes de Xammar a Pla —les de Pla a Xammar no s'han pogut localitzar—, el famós escriptor va parlar en aquelles dates sobre el magnicidi amb els polítics catalans Francesc Macià i Marcel·lí Domingo, també exiliats a París, tot i que sense èxit.

Les cartes de Xammar a Pla també revelen un altre complot ideat pels dos amics com a suport a la temptativa d'invasió d'Espanya que va projectar Francesc Macià a través del pas de Prats de Molló (França). Pla i Xammar van proposar a Macià actuar com a agents secrets i viatjar al Marroc per entrevistar-se amb el cap de la insurrecció d'aquest país, el cabdill Mohammad Ibn Abd el-Krim, a qui havien de convèncer perquè s'afegís a la revolta de Macià, atacant pel sud d'Espanya, i aconseguir, d'aquesta manera, desestabilitzar la dictadura de Primo de Rivera.

Josep Pla i Eugeni Xammar van ser amics durant quatre dècades, malgrat que es van distanciar a causa de les seves opinions oposades sobre la República. Xammar es va iniciar en el periodisme com a crític musical, i va ser redactor del diari madrileny Ahora i corresponsal durant la primera guerra mundial, a més a més de cap de premsa de l'Ambaixada de la República a París del 1936 al 1938, redactor en cap d'Associated Press i, des del 1950, funcionari de l'ONU a Nova York.

© 04/03/00 El Periódico