Coromines i Pla

L''Epistolari Joan Coromines & Josep Pla' recull una dotzena de cartes que revelen l'apreci que es tenien el filòleg i l'escriptor i el seu interès comú per la llengua.

La Fundació Pere Coromines acaba de publicar amb Destino el tercer epistolari de Joan Coromines a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, amb una coberta elaborada per Perejaume. Si en les altres dues ocasions el filòleg dialogava amb els seus col·legues Pompeu Fabra i Francesc de B. Moll, ara ho fa amb l'escriptor Josep Pla. El recull surt coincidint amb el vintè aniversari de la mort de l'autor del Quadern gris.

El curador Pujadas explica que en l'epistolari hi podem veure "l'estimació de Coromines cap a Pla. Sempre el reivindicava, com ja es va demostrar en el parlament que va fer en rebre la Medalla d'Or de la Generalitat", un dels últims honors de què va ser objecte abans de morir, el 1997. Tot i que el llibre recull poques cartes -vuit de Coromines a Pla i quatre a la inversa- "es veu que hi ha un apreci mutu. Pla llegeix el Diccionari Etimològic en les seves hores d'insomni i Coromines, les obres de Pla. Sense tenir excessiu contacte és curiós com van connectar".

Un dels episodis d'aquest idil·li a distància el podem reviure en una de les cartes. Coromines expressa de manera clara la seva disconformitat perquè no s'ha triat Pla, sinó Foix, com a Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1973, amb l'argument que Pla té un passat polític franquista, tot i la seva defensa de la llengua. Precisament la llengua és un dels temes de conversa dels dos escriptors, com indica Marina Gustà en el pròleg, on també comenta que "les cartes tenen una dimensió més històrica que no literària".

Per completar l'escassetat de missives, el llibre afegeix un annex que recull els textos -sis de Pla i dos de Coromines- que es van escriure l'un sobre l'altre. La majoria d'aquests escrits eren pràcticament inèdits o difícils de localitzar.