A mi em sembla que per a comprendre una mica aquest món s'ha de partir de la desigualtat humana, perquè és un fet. Vull dir la desigualtat mental o la desigualtat operativa. Ara, les obligacions que imposa la tribu en la qual hom viu exigeixen que tothom sigui igual i que la desigualtat no existeixi. Personalment no solament reconec aquests fets, sinó que en sóc partidari en tots els terrenys. La postulació de la igualtat política humana, feta per la Revolució francesa, és una de les coses més importants que han ocorregut en la història d'aquest món. La destrucció de l'aristocràcia, en tant que aristocràcia, quina meravella! La pobra gent arribà a creure que les persones d'aquesta classe tenien una sang diferent. Cregueren, a més, que eren els més intel·ligents. Així ho dirigiren i ho depredaren tot sempre. Quina impressionant claveguera no és la història de tants i tants segles!

Ara, la desigualtat mental i la desigualtat operativa fan comprendre aquest món tal com és.

Hi ha persones que no solament no saben res, sinó que no volen o no poden saber res. És una posició que jo respecto. És una situació, a més, que no té cap solució possible: ni les escoles, ni els mestres, ni la pedagogia, ni la cultura, ni la cultureta, ni la culturassa, no resoldran el problema. Tothom és fet com és fet, què hi farem!

Hi ha persones que saben el seu ofici i que no volen -ni poden, probablement- saber res més. Una bona cuinera és una bona cuinera. És una persona excelsa, un producte magnífic -tan important com un bon mecànic o un bon electricista, o un bon enginyer, o un bon bisbe, o un bon poeta, o un bon ministre... Són persones que tendeixen a la monografia, a la concentració sobre un punt determinat, a la limitació. Limiteu-vos. Mai, per més que vulgueu, no arribareu a l'especialització: l'especialització no ha existit mai més que per trencar les banyes de la persona que la vol fer. Tot en la vida és orgànic, lligat, entrelligat, considerablement complex. Fugiu de la part contrària: de la vaguetat, de la vastitud, de la infinitud, de la fraseologia romàntica. Els detalls, els detalls, el concret, el concret amb tota la seva enorme complexitat orgànica. Si us dediqueu a la vaguetat, no arribareu a res. Potser arribareu a formular una tal fraseologia que, quan l'exposareu als altres, entraran en el més plumbi dels tedis.

Hi ha persones, encara, que saben alguna cosa i que volen saber més. Sembla mentida, però n'hi ha una determinada quantitat a cada moment. En aquesta important gernació hi ha una minoria que va molt endavant i arriba a alguns resultats superiors a la mitjana general humana. Són els savis d'avui, els grans professors, els grans científics. En general escriuen admirablement i professen d'una manera prodigiosa. Per favor, no confongueu aquesta saviesa amb la que s'atribueixen algunes persones riques per esnobisme, exhibicionisme o riquesa. La gent d'avui encara creu en aquesta falsa i estranya saviesa.

S'han de saber moltes coses per a poder dir, amb una sincera autenticitat: només sé que no sé res. Però també es pot arribar en aquesta conclusió, sense saber-ne tantes, és clar. En aquest segon cas, l'autenticitat de l'afirmació no és tan viva. En realitat és una mostra d'humilitat potser estratègica. Entre les persones realment cultivades -les que saben que no saben res- la humilitat és apreciadíssima.

Notes per a Sílvia

A l'índex