La vida segons Pla

Josep Pla, Notes i pensaments. Una tria
Destino. Barcelona, 1998

La filòloga Helena Pol ha preparat aquesta tria de notes i pensaments de l'obra de Josep Pla sobre els temes més diversos. Aquest és un llibre útil, estrany i molt revelador. La primera sensació que ens produeix la lectura és la de l'atabalament i molt aviat la de l'enfarfec; la raó d'aquestes sensacions, que es produeixen especialment si un s'hi entaula com si es tractés d'un llibre de Josep Pla, és que arribem massa de pressa al pinyol, que accedim amb massa facilitat al centre del discurs. Cada fragment d'aquest llibre equivaldria a pàgines i pàgines de qualsevol altra obra de Pla, per això -insisteixo, si el llegim com si es tractés de qualsevol altre dels seus llibres- podem patir aquella ansietat pròpia de la visita a un gran museu, la sensibilitat col·lapsada per la invasió indigerible d'obres d'art. Encara que sigui d'aquesta manera indirecta, Notes i pensaments ens recorda la importància decisiva que, en literatura, tenen els prolegòmens, els circumloquis, les demores.

Aquest efecte, segurament no buscat, del llibre és molt revelador: posa de manifest fins a quin punt els llibres més diversos de Pla -biografies, assaigs, dietaris o llibres de viatges- s'inscriuen, malgrat les aparences, en la literatura narrativa. Parli del que parli, Pla és el gran narrador. I ho podem constatar ara per contrast: les seves sentències i les seves anotacions resulten més o menys brillants, però sobretot es veuen mancades del caràcter irònic, sorprenent, càustic, líric que adquireixen quan viuen a l'interior del relat, quan les obtenim després d'un camí enganyós o premonitori, quan són el resultat d'un diàleg ple de matisos entre l'autor i el lector, quan juguen el paper de boutade que no ve a tomb en el context del que estem llegint. Aquestes Notes i pensaments de Josep Pla són la cosa menys planiana que he llegit, malgrat que continguin l'essència de les opinions de Pla sobre la meteorologia, els diners, les dones, el plagi i la moral, perquè hi manca el paisatge, l'anècdota, l'embolcall, el decorat, el temps que hi feia, l'edat de l'escriptor; de cop i volta, es veu ben clar que aquestes segones coses i no les primeres són l'essència de Josep Pla. En paraules seves: "L'única manera de tornar la filosofia a la seva autenticitat serà fer-la passar una temporada pel purgatori de la confessió personal, la nota subjectiva, el diari íntim."

Però res de tot això no va en detriment de la feina que ha realitzat Helena Pol, sinó tot al contrari, la seva és una aportació utilíssima que, entre altres efectes, facilitarà que Pla sigui encara més citat. La rigorosa classificació temàtica de les cites escollides convertirà, sens dubte, aquesta obra en un planter imprescindible a l'hora de construir noves anàlisis i interpretacions sobre el món i el pensament planià. Es tracta d'un tipus d'obra que tant pot servir de base per a l'estudiós com jugar un paper divulgatiu, de mitjancer entre el lector i l'obra original de l'autor; un tipus de llibre que és freqüent a les literatures ben assentades i que aquí és encara excepcional. Una bona notícia. L'obra aconsegueix un despullament del que en podríem dir les idees de Josep Pla, i em temo que, malgrat la magnífica aportació de Valentí Puig a L'home de l'abric, reivindicant la coherència del pensament i la trajectòria de Josep Pla en el context del segle de la Megamort, la tria Notes i pensaments pot servir tant per resseguir la persistència d'unes obsessions com per assenyalar algunes clamoroses contradiccions.

Que Notes i pensaments podria incloure altres citacions que no hi són, i que algunes de les que hi són s'haurien pogut negligir és una obvietat que, a més, reconeix un honest subtítol: Una tria. I per aquesta mateixa raó el lector em permetrà de fer una tria de la tria, un altre breu recorregut per algunes de les notes triades. Sobre la creació, afirma Pla: "El sistema racionalista és un afegit artificiós a la naturalesa humana. Totes les coses es comencen per un esclat d'intuïció. Després es porten a cap, per experiència." Sobre l'escriptura: "Fer un llibre, no amb noms, sinó amb coses i amb persones, vol dir rompre la línia convencional teòrica entre moralitat i immoralitat, vol dir manejar elements reals i, per tant, immorals." O sobre el cinisme: "De seguida que vaig constatar el contrast insoluble, fenomenal, entre vida i cultura, em vaig passar la vida fent un petit somriure. És l'humorisme d'avui, que no és més que una forma, més aviat somnolenta, del cinisme antic." I per acabar: "Jo fins sóc capaç, per servir la veritat, de contradir-me. No m'agrada pas de fer d'home assabentat i d'esperit lògic a base de repetir tota la vida les mateixes inexactituds i les mateixes fantasies."