Frederic Suñer parla de Josep Pla

Frederic Suñer:

"La gran biografia de Josep Pla encara s'ha d'escriure"

---

Avui – 2 de juny 1997

J.S. L'Any Pla està sent més popular del que es pensava?
F.S. L'èxit ens ha sorprès a tots. És un fenomen sociològic que caldria estudiar. Possiblement hi ha dos factors que hi han ajuda: és un escriptor llegit i accessible i, d'altra banda, la seva persona sempre ha generat una mica de controvèrsia.

J.S Creu que la Fundació ha arrencat definitivament després de recuperar els manuscrits de l'editor Josep Vergés?
F.S. Quan es va crear la Fundació semblava que els gestors que hi havia condicionaven l'existència de l'entitat a l'obtenció dels manuscrits. Però en una segona etapa vam veure que hi havia moltes coses més que els manuscrits. Vam aconseguir una seu digna, vam nomenar una gerent i Cultura de la Generalitat ens va ajudar en la rehabilitació. Va ser aleshores quan Vergés va cedir els manuscrits, perquè va veure que ja funcionava. Abans, però, la Fundació Pla estava abandonada. L'antiga seu era un magatzem de butlletins oficials antics.

J.S. Trobarà finançament per convertir la casa natal de Pla que va comprar la Caixa en museu?
F.S. Aquest mes de juny intentaré parlar amb el gabinet del president Aznar. Suposo que hi haurà una trobada amb el gabinet per tenir una ajuda i convertir la casa en museu, amb records personals i exposicions, i també algun manuscrit o facsímils. Ens agradaria fer una reproducció de la famosa sala de la xemeneia i esperem que Cultura hi col·labori.

J.S. Creu que el manuscrit 'Relacions' que té la Generalitat arribarà a Palafrugell?
F.S. L'editor Lara el va donar a la Biblioteca de Catalunya. Amb la Generalitat tenim aquest problema a reconduir, però els principals esforços ara són consolidar el museu.

J.S. Vostè, que va conèixer Pla, considera que s'està distorsionant la imatge amb els tòpics d'avar i misogin?
F.S. Jo l'havia tractat bastant, però no hi ha cap dubte que la persona que ha influït més sobre Pla és Josep Vergés. També el va tractar molt Josep Martinell. Quedem tot un grup de gent que el vam conèixer: en Ramon Sala de Castellfollit, el metge Dalmau de Palamós, jo mateix i molts d'altres. El que puc dir jo és que Pla era molt recelós de la seva intimitat. En qüestions femenines era molt reservat. No li preguntessis mai res perquè no li'n trauries. I en temes econòmics, exactament igual. Una vegada, a la Gavina em va voler convidar a sopar de totes totes. Vam menjar verdura i peix bullit i el cambrer no li volia cobrar. Al final, Pla li va donar una quantitat molt inferior al preu real. Li va dir: "Quedeu-vos-ho i que aquest senyor vegi que aquí es menja peix i no pas carn." Aquestes coses les tenia, perquè Pla va passar unes privacions econòmiques a la joventut i venia de família de pagès. Havia de mirar pel diner. Però no era tampoc garrepa.

J.S. En les tertúlies i sopars, com es mostrava Pla?
F.S. A Pla se l'havia d'entendre. Si portava algú a sopar amb ell era perquè el volia esprémer, treure-li tot el suc i saber què opinava de moltes coses. El que no podia ser era que hi hagués un acompanyant o algú que volgués dirigir la conversa de Pla. Aleshores passaven aquelles coses: contestava amb exabruptes.

J.S. Se sabrà mai si Pla es va casar amb Adi Enberg?
F.S. Això és un misteri. No crec que s'hi casés. L'únic que ho pot saber és en Vergés.

J.S. L'editor Josep Vergés pagava bé a Josep Pla?
F.S. Això que la gent diu que en Vergés l'explotava no és veritat. Hi ha una anècdota que és la primera vegada que explico, on es pot veure bé. Va ser en un dinar a S'agaró en què hi havia en Fuster, l'Horacio Sáenz Guerrero, en Martinell i en Josep Quintà. En tornar del dinar, en Pla ens va explicar que l'Horacio li havia ofert de fer un article a La Vanguardia cada setmana. Li van oferir molts diners però ell no ho va acceptar. Pla va dir que veia molt estrany això d'un diari que tingués el comte de Godó que pagués tantes quantitats per un article. "Aquestes quantitats no es poden pagar!", deia en Pla: "Així la premsa no s'aguantarà!" En Pla li va dir a l'Horacio: "Escolteu, jo amb en Vergés cada setmana cobro i aquí hi ha un ordre i tot plegat." I així es va acabar. En Pla veia en Vergés com un gran professional i una persona seriosa. Eren molt amics.

J.S. Creu que Pla va ser espia?
F.S. Suposo que si algú va fer espionatge va ser l'Adi. No era espionatge, sinó informació. Qualsevol podia anar al moll i apuntar les matrícules dels barcos que entraven i sortien. Durant la postguerra dels anys 40, en la Guerra Mundial potser sí que el seu germà Pere va fer espionatge pels anglesos. El que diu Cristina Badosa en el seu llibre és interessant, per les dades que aporta. Però per mi dóna massa valor a la versió d'Adi Enberg, que estava molt dolguda amb en Pla: la imparcialitat es pot posar en qüestió. Crec que la gran biografia sobre Pla encara s'ha d'escriure.

J.S. La Fundació està creant la infraestuctura cultural perquè es facin nous estudis. Caldrà esperar les noves generacions?
F.S. Sí, crec que sí. Perquè les noves generacions podran fer una biografia més escèptica.

Tornar a l'índex