Apunt sobre Josep Tarradellas

El senyor Albert [Tarradellas] és un home molt curiós. Si fos un polític de qualsevol altre país de l'Europa Occidental, seria un polític com tants n'hi ha. La singularitat del cas prové del fet que el senyor Albert veu les coses no com un polític exiliat, ni tan sols com un polític d'oposició. Veu les coses permanentment com un home de govern, com un polític a les ordres de la continuació de la societat. Ens repetí moltes vegades que si ell algun dia governava, no destruirà res que havent estat inventat per Franco sigui positiu per al país i l'estabilització general. Unes semblants declaracions per part d'un polític que porta gairebé un quart de segle d'exili, que ha sofert set detencions (algunes de les quals fetes per la Gestapo en contacte amb la policia franquista), jo no les havia sentides mai.

Així com per a la majoria dels exiliats l'emigració ha estat nefasta, per al senyor Albert ha estat positiva, perquè li ha permès formar-se, estudiar i observar. És un home que separa el que la política ha estat sempre i el que sempre serà: un art de moure les masses, del mètode indispensable per a la resolució de les coses, que és el mètode diplomàtic. El senyor Albert és avui, essencialment, un diplomàtic, un home de negociació permanent i sistemàtica.

El que ho demostra és que és un decidit contrari a tota acció inútil i gratuïta que pugui trencar els ponts de negociació, que pertorbi els terrenys de possible entesa amb els contraris. No vol complicar les coses, ni fer-les més difícils, ni tenir èxits fàcils amb declaracions romàntiques. És un antisentimental, un antiefectista i un antidemagog. A l'únic que aspira és a no fer el ridícul, a no fer més bestieses ni a fer més atzagaiades sense fonament. A més a més, és un home que té pressa perquè la qüestió de Catalunya li produeix una angúnia permanent. És contrari a totes les ficcions i a tots els equívocs. És partidari de posicions limitades, però indestructibles.

Vaig anar a la conversa amb el senyor Albert convençut que em trobaria amb un polític habitual de l'Esquerra, malejat, a més a més, per l'exili. Em vaig equivocar. Vaig trobar-me amb un polític com pocs n'he conegut en la història que hem viscut: un home clar, coherent, bon observador, sense brillantina, caut, astut, intel·ligent, prudent i valent, format per una navegació difícil i llarga.

Tot això fa que la mentalitat del Sr. Albert es trobi molt més acostada a la de la gent de l'interior que a la de l'exili, i és per això que l'aprofitament de la seva experiència és –al meu modest entendre– indispensable.

[Notes del capvesprol]

A l'índex