 |
La vulgaritat(a propòsit d'una opinió de Joan Fuster) |
En el llibre «Les originalitats», que he llegit amb molt de retard, Joan Fuster escriu: «Josep Pla, que entre nosaltres sosté esplèndidament els drets de la vulgaritat, blasmava en un dels seus darrers llibres "les inútils i estèrils temptatives per arribar a una originalitat salvatge i primigènia". Deixant de banda el problema de si són o no "inútils i estèrils", no hi ha dubte que Pla accentua la vulgaritat, com els altres que ell acusa, accentuen l'excentricitat i amb el mateix propòsit. Parodiant una etiqueta aplicada als irlandesos, es podria afirmar que ser vulgar constitueix la seva manera de ser excèntric».
Potser no —i sento molt de discrepar.
Jo sóc un home vulgar. Porto la vulgaritat a la massa de la sang —i per tant, no haig de fer cap esforç 
per a arribar-hi (com s'ha de fer un esforç per a arribar a l'excentricitat). Crec així mateix que la vulgaritat és un element essencial de l'estratègia literària projectada a la llarga, perquè dóna als textos el relleu necessari per a durar. Per vulgaritat entenc l'objectivitat dels impressionistes francesos —els elements de prodigi que copsaren de la realitat. En les tres grans novel·les, Tolstoi és igual. En literatura hi ha la tendència d'afinar les coses —que en definitiva consisteix a aprimar-les. Les coses primes, el vent se les emporta amb una visible facilitat. Les que tenen més relleu resisteixen la climatologia dels anys i són més difícils d'esborrar.
[Notes disperses]
A l'índex