Any Pla: el que encara queda per fer

per Agustí Pons

AQUESTA VEGADA, LA UNANIMITAT sembla total: l'Any Pla -la commemoració del centenari del seu naixement- ha estat un èxit. No només per la profusió d'actes -una mitjana de tres al dia- sinó també pels productes de qualitat que han sortit al seu voltant: per exemple, i per ordre d'aparició, la biografia de Cristina Badosa; l'estudi de Xavier Pla Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària o el de Valentí Puig titulat L'home de l'abric. La lectura de la Memòria de l'Any Pla -presentada abans-d'ahir al Palau de la Generalitat- permet constatar la riquesa de les iniciatives, de qualitat i d'interès desigual, com no podia ser d'altra manera, que demostren l'esforç dels diversos àmbits de la cultura per descobrir-nos el seu Pla particular: de la pintura a la restauració, del teatre -amb aportacions tan brillants com les que va fer en el seu dia Josep Maria Flotats o més recentment Narcís Comadira- al periodisme, perquè no cal oblidar que, en definitiva, Pla no va ser sinó un extraordinari, inigualable periodista. L'èxit de l'any, doncs, ha estat possible gràcies a la tantes vegades lloada societat civil, que aquesta vegada ha demostrat existir de veritat: des de l'Editorial Destino -perquè, al cap i a la fi, Josep Pla va ser la creació d'un empresari, Josep Vergés- fins al centre Can Pasqual d'Esparreguera o el bar Tiana, de Tiana, per posar dos exemples trets de la Memòria esmentada. I l'èxit també ha estat possible perquè, aquesta vegada, les institucions han sabut estar al seu lloc, coordinant i donant suport material i logístic -que és la seva funció- i arribant allà on no arribava la iniciativa privada.

Tanmateix, s'ha acabat l'Any Pla i l'edició crítica de les obres d'aquest escriptor continua en estat de pura quimera, tot i que la seva realització sigui reclamada insistentment pels experts. Una edició crítica hauria de permetre desbrossar l'obra original escrita en català pel mateix autor d'aquelles parts escrites originàriament en castellà i traduïdes per altres persones, i delimitar els textos escrits per altres persones -si n'hi ha, com alguns estudiosos sostenen- i que han estat incorporats directament a l'obra de Pla. Aquesta edició crítica també hauria de servir per realitzar el treball de fixació de procedències propi d'aquesta mena d'estudis. Un esforç d'aquesta envergadura només és possible des de moltes complicitats que ara per ara, i per raons diverses, no semblen gaire possibles. Que consti, però, que aquest no és un tema que depengui de la voluntat de les Administracions sinó que està en relació amb els interessos editorials i amb la voluntat, per part dels qui el van conèixer i van emmotllar la imatge pública de Josep Pla, de mantenir la situació actual.

A l'índex