|
Josep Maria de Porcioles |
Barcelona, 12 de desembre de 1961. Dinar a la torre de Josep Vergés a Pedralbes amb el senyor alcalde i senyora i el senyor Tarín i senyora. Escudella, carn d'olla i botifarres dolces, que Porcioles menja amb plaer. Tot excel·lent. Abans de dinar, l'alcalde em dóna una carta notificant-me que l'Ajuntament ha donat dues-centes cinquanta mil pessetes a F. de B. Moll per a la reedició dels dos primers volums del diccionari. Gran notícia. Estic content. Aquesta subvenció és obra meva. He fet tan poques coses en la vida, que encara que només sigui per justificar-me vull fer constar aquesta.
Porcioles em diu, emocionat, que, quan Moll li escriví dient-li que el seu pare, llavors notari a la vall d'Àger, havia estat un dels primers col laboradors del Diccionari, li arribà al cor directament.
En un moment determinat del curs del dinar, Porcioles, amb la seva habitual vehemència, diu:
–La darrera vegada que vaig veure Joan Sardà, del Banc d'Espanya (un xicot que sempre m'ha semblat dels primers), vaig sentir que deia: «¿Com és possible que l'Ajuntament de Barcelona no s'aprofités, en el curs d'aquests anys passats, de la política d'inflació feta per l'Estat espanyol?». Mateu, el primer alcalde, cregué, però, en aquesta enorme absurditat: que, després d'una guerra i d'una guerra civil com la d'aquest país, s'havia d'actuar amb una política de deflació, que és la que féu. Els altres alcaldes, encara més ignorants i menys interessats en el país, la seguiren. És aquest fet el que creà la falta de confiança de la gent en l'Ajuntament. Aquest és el nostre primer problema. Hem de tornar a crear la confiança,osigui fer oblidar la labor feta per l'home probablement més funest que ha tingut Barcelona en aquests últims anys ·que és el senyor Miquel Mateu».
El senyor Porcioles em fa enviar un llibre titulat Palabras a la ciudad, que conté els seus discursos com a alcalde de Barcelona.
És un primer volum. En deuran seguir d'altres, probablement. Discursos dolents, horribles. I no pas pel que contenen d'adulació, que això rai (deu ser la política), sinó perquè tenen les pitjors qualitats del barroc, la inflor, la buidor, la inanitat pura i simple. Porcioles és un gran home d'acció. Per què no ha de fer els discursos de la seva manera de ser? Vol ésser orador, i orador d'empenta. No en té ni le sentit del ridícul. El millor és el que féu a les Corts, defensant la codificació del dret català: de tan desordenat, és il·legible, però de vegades és bo.
En el discurs de lliurament de la medalla de la ciutat al músic Sancho Marraco, digué una cosa pintoresca: digué que la missa que havia escrit per als notaris, per al Col·legi Notarial, «Ante portam latinam», li tenia el cor robat perquè realment és una missa en què se sent la professió. És una perla. Sí. Una missa de gust notarial és una perla.
Tot això no vol pas dir que Porcioles no sigui l'alcalde més i més fantàstic, indiscutiblement important, que Barcelona ha tingut de començament de segle ençà.
(1961)
Notes per a Sílvia (pàg. 212)
A l'índex