Prefaci a
'La substància'

ÉS CLAR QUE, BEN MIRAT, tot el que porto publicat fa referència, de lluny o de prop, directament indirectament, al meu país. No crec que sigui cap error posseir unes arrels determinades. La meva constitució cosmopolita, practicada llargament i reiteradament –una constitució que no té res a veure amb allò que en diuen lo universal– m'ha portat a cultivar unes arrels terrenals i precises. Què hi farem? Considero que la meva il·lusió és normal.

A quest llibre conté en certa manera personal –dintre de la meva reiterada i permanent vulgaritat– de les coses bàsiques del país : de la materiologia, de la cuina, de l'evasió –les festes– i de la gent. Es tracta d'un llibre de notícies –de notícies precises i clares sobre aquesta terra concreta. Aquestes notícies aspiren a explicar –si és que és possible d'explicar alguna cosa– com més o menys anem fets. Seria una aspiració difícil i arriscada si la meva pretensió fos la de pontificar pedantescament. Ara, a tot el que jo aspiro és simplement a oferir les meves modestes observacions a una consideració posterior més sintètica i comprensiva. Jo treballo pels que vindran, per la curiositat que algunes persones –moltes o poques– tindran demà i demà passat. Jo he tractat de descriure el país del meu temps. Si aquests papers materials –materialistes, per què no dir-ho ?– poden contribuir a augmentar la curiositat del país, potser haurem ajudat a una autenticitat que en aquest moment és combatuda, sofisticada i en el millor dels casos eludida.

A l'índex