Els refranys

Faig els passos suficients per a arribar a la taverna del poble —passos que em comencen a cansar donada la meva edat— i em trobo amb els meus conciutadans, els pagesos del terme. Per a la collita fa uns dies —primers de maig— prodigiosament positius i agradables: cel opac, una forma de boirina molt tènue, molta humitat, aire calent i vent, del sud, que és el que convé, en aquesta època, als sembrats, que els que no tenen flor fan una espiga admirable. Saludo els meus amics i de seguida em diuen:

—Senyor Pla, ara plourà...

—No ho crec pas, per ara i tant...

—I per què ho diu, que no plourà?

—Perquè en la lluna nova de maig, en aquest país, no plou gairebé mai.

—Té algun fonament per dir-ho?

—Ja fa alguns anys que faig de petit propietari rural –un petit propietari totalment ignorant. Ara: ho tinc observat i potser apuntat en un paper o altre: som a la lluna nova de maig –que és la lluna creixent–, i aquests dies no sol ploure. Aquesta és la nostra primavera. El clima ajuda a la fecundació de les coses plantades a la terra. La collita es presenta molt bé, com feia anys que no s'havia vist.

—Però llavors, ¿per què se sol dir que, pel maig, cada dia un raig?

—Se sol dir perquè, a la gent, li agrada i recorda les paraules ritmades. Els refranys són, però, obra dels poetes, que són els qui fan ritmar les paraules. Pel maig, cada dia un raig... Pot ser més ben ritmat? Ara: creure que l'agricultura funciona a base de refranys és una pura absurditat.

—De tota manera, els refranys són els refranys... –em diu un pagès més aviat vell i tradicional.

—En general, els refranys són una bestiesa que no es pot acceptar –li respon un altre pagès jove, esprimatxat i d'aspecte actiu.

—L'únic que jo puc dir és que en aquesta lluna nova, que va tirant, no ha plogut ni una gota i la collita, en general (1976), és considerable. Quan s'acabi aquesta lluna val més que plogui, i així podríem tenir un bon segon dall d'userda per a l'hivern, que és tan llarg.

I així la conversa general s'acabà. Que tothom hi estigués conforme, no ho crec pas. En aquest país hi ha gent que de seguida diu una cosa (que ho creu) i altra gent que diu la contrària. Jo mateix he dit una cosa relacionada amb el clima (amb la lluna) que seria molt discutible. Però, en fi, s'ha de tractar de dir el que més o menys s'ha observat i sempre partint de la idea que crear una certa organicitat serà molt complicat i llarg.