|
|
Escrivia en castellà. Vull dir que l'aire del seu català és castellà. Tingué la desgràcia de viure, no solament en el punt més baix de la decadència, sinó en el moment del barroc més desenfrenat. De tota manera, hi ha moments en què el guix del barroc pot a penes dissimular la seva desvergonyida i impressionant vitalitat. És un llenguallarg. De vegades, escriu un català directe, truculent, d'una violència extraordinària. Igual que Jaume Roig, que escriví sobre coses esborronadorament grolleres, el Rector arriba a extrems d'una violència inhabitual. El sonet XV (de l'edició de Barcelona de 1840) és molt bo. És dedicat «A una mossa gravada de verola»:
Bon viatge us do Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
amb més puntes i grops que té l'arada.
D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.
Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)
mantinga-us Déu la negra burullada.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.
El començament del sonet XXII -«Al despreci que es mereix una dona de mala conducta»- també és molt bo, d'un realisme envaïdor, voluminós, brutal.
Maleta de convent, gruta d'hostal,
frontissa rovellada de cancell,
malaltia perpètua del bordell,
florida primavera de tot mal.
Si pensa que per vèurer-me venal,
me té de garrotar amb un cordell
per a sacrificar-me com anyell
dels que en el born es venen per Nadal... etc.
El sonet XVII -«A una dona que presumia d'hermosa»- fa pensar en vel·leïtats tècniques de Salvador Espriu.
Ai, ai, mal hajau vós, dama d'escac,
crec que deveu pensar que só algun llec,
i que no m'ha caigut lo groc del bec
mas que en lo mar d'amor só estat lo drac.
Amb quantes fletxes porta en son buirac
no traurà de mon cor sols un gemec.
Passà el temps que amb un feix de llenya sec
pujava al sacrifici com Isaac.
Millor un cent de cops de cara us pic
que a mi se'm dóna un clau que amb vostre amboc
me guanya marso, al joc, qualsevol truc.
Que amb tot que no sóc bo, ni só molt ric
quan l'ham enganyador gelós emboc
amor sap que no em pesca amb tal vil cuc.
La quintilla «A Mossèn Negrell en honra i alabança sua» diu:
Ulls teniu de rat-penat,
i l'esquena de camell
i lo cul molt malcriat;
l'ase, que us hi posi un tap,
Magnífic mossèn Negrell.
[ Notes disperses ]
La pàgina del Rector de Vallfogona
A l'índex