 |
|
Salvador Sostres
Avui, 13 d'agost 2005Un home s'apropa al cementiri de Llofriu per honorar la tomba de Josep Pla. Se'l troba tancat i demana a la casa més propera si hi ha alguna manera d'entrar-hi. Li diuen que és una altra veïna qui té la clau, la va a trobar, i l'hi dóna sense problema. Quan torna al cementiri hi veu un llibre obert de bronze en homenatge al gran escriptor d'aquesta terra. Està tot tacat de cagades d'ocell i cerca el bar més proper per demanar una ampolla d'aigua i un drap i netejar-lo. Mentre passa el drap per damunt del llibre, arriba un tractor amb dos pagesos. En veure'l allà tot sol li pregunten: "Que el podem ajudar en alguna cosa?". I l'home els diu que no, que només estava mirant. "Doncs hi ha poques coses a mirar, en un cementiri", li responen. Què mirava, l'home, en aquell cementiri? Mirava l'esforç d'un escriptor per reconstruir el paisatge moral de tot un poble, per haver-nos salvat els mots i les idees, el sentiment de pertinença, allò de nosaltres mateixos que ens resumeix i ens defineix. L'home mirava la constància d'un escriptor que va donar la vida per explicar-nos qui érem, per explicar-nos el nostre orgull i les nostres defallences. No sé què s'hi pot mirar, en un cementiri, però sé que s'hi pot veure, a través de l'obra de Josep Pla. No hi ha ni una sola de les seves pàgines realment importants que hagi quedat caduca o vella, i tot el que de substancial escrigué segueix sent avui d'una incontestable vigència. L'home que netejava les cagades d'ocell de damunt de l'escultura dedicada a Pla no ho feia per un desig estètic sinó moral, en clar i just homenatge a qui ha comprès millor que ningú com érem i ha deixat una obra magnífica per explicar-nos-ho. 
Si cada dia algú anés a netejar les cagades de colom d'aquest llibre de bronze, segurament a Catalunya no hi hauria tants imbècils ni els imbècils manarien tant com manen ara. Aquest home que neteja és la metàfora de la nostra identitat i de l'únic camí que com a poble pot dur-nos a la renaixença. Aquest home és un senyor. Aquest senyor és amic meu i es diu Lluís Prenafeta.
Salvador Sostres
A l'índex