Els feixistes seguiren el mateix camí. Els primers feixistes, que foren, a Itàlia, Mussolini i els seus amics, implantaren el tuteig, i Hitler, a Alemanya, amb el triomf del nacionalsocialisme, féu el mateix. Totes aquestes enormes forces, que provenen totes de la fraseologia del companyonatge romàntic, es pensaren que amb aquest canvi canviarien la comunitat humana i millorarien els sentiments. No canviaren ni milloraren res. La gent, la gent corrent, tracta les persones que té davant com pot, fa el que fan els altres. Res més. Els falangistes espanyols seguiren la mateixa direcció, i encara dura en alguns aspectes. Sobretot a Madrid. La cosa és curiosa, perquè si d'un cantó la gent, i no pas tothom, es tuteja, molts i molts altres mantenen el tracte ancestral i corrent.

Davant la qüestió del tractament, vaig reaccionar en contra de seguida. Jo he estat d'una família que sempre s'ha tractat de tu. Algunes famílies d'aquest país es tractaren de vostè. Vaig decidir tractar tothom de vostè, no pas amb la família, certament, ni els amics de batxillerat i els meus íntims amics, que són molt pocs. D'ençà de llavors, sempre he tractat tothom de vostè o de vós –que és un tractament antic i normal del país. No he estat mai partidari de posar en el tractament cap exageració ni res de rimbombància. Ara: s'ha de mantenir el tractament del país. I això per moltes raons, que no desenvoluparem aquí perquè és d'una obvietat notòria. En un país tan fabulosament demòcrata com és aquest, s'ha de defensar el que tenim, o sigui la nostra vida real i concreta. El tracte de tu amb no importa qui no millora res. Al contrari.

A l'índex