|
Xavier Bosch |
per Xavier Bosch
D'un avi vaig heretar l'escut d'or i brillants del Barça -compartit amb el meu germà-. De l'altre, els 46 volums de l'obra completa de Josep Pla. No podien deixar-me un llegat millor. El Barça i Pla són dues coses que m'han omplert la vida.
Itàlia, Nova York, París o Calella de Palafrugell... Poques coses m'agraden tant com viatjar a qualsevol d'aquests llocs amb les pàgines que Pla va escriure sobre aquests indrets i anar-les llegint a l'habitació de l'hotel. Sovint ha passat més de mig segle des de la seva descripció però els seus escrits són d'una vigència espaterrant.
De Pla, compro tot el que trobo. Els llibres de Cristina Badosa, de Casasús, de Bonada, de Castellet o la correspondència amb Coromines, amb Cruzet o amb el seu germà Pere. Vaig anar tres vegades al Polioroma a veure el Flotats fent de Pla a Ara que els ametllers ja estan batuts. Em vaig arribar a aprendre fragments del monòleg de memòria gràcies a un doble casset que es va editar i que m'escoltava, sense fi, mentre conduïa. Millor encara són les dues cintes que conservo de les entrevistes que Joaquín Soler Serrano li va enregistrar a Pla a la cuina de la seva masia.
A la casa-museu de Palafrugell no hi ha estiu que no m'hi compri tota mena de llapis i llibretes, amb l'esperança que se m'encomani alguna cosa de la seva escriptura punyent, precisa, esbrossada. Alguna vegada, fins i tot, m'he fet l'orni i, amb el cotxe, m'he endinsat als jardins del Mas Pla de Llofriu talment com un turista despistat que no ha sabut interpretar el senyal de "prohibit el pas". Així que algú amb aire de masover m'alça la cella, demano disculpes amb la mà i toco el dos.
Sóc col·leccionista de Pla perquè envejo la seva manera d'escriure. Cap altre escriptor m'ha donat tant de plaer... Però ara, tot d'una, em trobo amb la prova de la seva traïció als nassos. Un paper dels serveis de la Seguretat Nacional francesa que l'historiador Jordi Guixé ha trobat als Arxius Nacionals de Fointenebleau. Allà, un paper datat a Marsella en plena guerra civil, explica que l'exredactor de La Vanguardia és "un dels organitzadors més actius del centre d'espionatge d'aquesta ciutat, que treballa a benefici de la Catalunya feixista".
A partir d'ara, ¿continuaré gaudint de les lectures de Pla? Rotundament, sí. Però no puc estar-me de pensar en la paradoxa de l'avi. Ell, detingut i empresonat pels franquistes, me'n va llegar l'obra completa.
Avui, 22 d'octubre 2007
A l'índex