87

Esterqüel, divendres 16 de juliol de 1937

Estimada Mercè:

Tot el dia d’avui me l’he passat voltant amb la meva amiga la Castanya. Avui estava inspirada; ha fet el camí d’Esterqüel a Santa Maria de l’Olivar en un quart. Galopava que era una delícia i cada vegada que travessàvem el rierol (com que el camí el segueix s’ha de travessar diverses vegades) en comptes de rebolcar-s’hi el salvava amb un salt llarg i sense sotracs, suavíssim. Ara és la caiguda de la tarda i ja l’he tornada al castell per venir-me’n a l’allotjament a respondre la teva carta. Els elogis que em fas de la meva dona m’han esponjat d’allò més; ella, la nena i jo som «tres persones i un sol déu» («bé, volia dir només Nostre Senyor», com deia un boig del meu poble). No creguis, però, que tot siguin flors i violes amb ella; l’altre dia li havia escrit una carta molt inspirada, per l’estil de les que Tristany devia enviar a Isolda ¿i saps què m’ha respost? «No m’escriguis tonteries.»