A Mercè Figueres, 16 IX 1937 (102)

102

Montalban, 16 de setembre de 1937

Estimada Mercè:

Ahir a la nit vam arribar a Montalban i demà al matí ens en anem cap al Canyissar, prop d’Esterqüel, a reposar unes setmanes i a refer el batalló, que ha tingut moltes baixes. Escriu-me allà; un cop hi seré ja t’escriuré més llarg i et presentaré les meves excuses per no haver-ho fet en tants dies; ja t’ho explicaré tot quan tingui un xic de calma per fer-ho. Sàpigues que tots estem radiants; el general en cap de l’Exèrcit de l’Est ens ha felicitat i la població civil ens aclama pertot arreu on passem. Potser acabarem inflats d’orgull de pertànyer a la 131 brigada mixta; el despatx del comissariat de la brigada és tot ple de banderes preses a l’enemic. Sóc l’únic oficial de la meva companyia que ha quedat en peu; no sé si haig d’estar content de la meva sort o avergonyir-me’n. Sóc, això sí, l’home més feliç del món, i tots al batalló per un igual; la glòria puja al cap.

A Màrius Torres, 13 IX 1937 (101)

101

Fuendetodos, dimarts 13 de setembre de 1937

Estimat Màrius:

Acabo de rebre carta teva queixant-te que has estat dinou dies sense rebre’n de meva. Et vaig escriure des de Sierra Gorda; des de llavors hem tingut molt de tragí. Ara diu que després d’aquests combats ens enviaran a descansar; potser demà mateix deixarem aquest poble, que per cert és on va néixer Goya. Si el veiessis; és el més de mala mort que recordo haver ensopegat durant les meves corribandes per Aragó. Deu ser ben bé allò de «donde menos se piensa salta la liebre».

Només hi som de passada; tan de passada que no em queda temps d’escriure’t més que aquestes ratlles. Així que estarem instal·lats en alguna banda, sigui poble o sigui posició, on hi hagi cadira, taula i temps, ja t’escriuré més llarg; ara fem vida nòmada i al ras.