118

Santa Creu de Nogueres, dimecres 8 desembre 1937

Estimat Màrius

Si és certa la teva hipòtesi segons la qual ens vam conèixer el dia de la Puríssima, avui faria exactament un any; però a mi em fa l’efecte que ens hem conegut sempre.

Demà, si Déu vol, la senyora i la senyoreta Sales arribaran amb la senyora Gordó als nostres dominis feudals de Santa Creu de Nogueres per passar-hi Nadal, Cap d’Any i Reis. Mentrestant els teus versos naveguen, qui sap si a la deriva, per l’oceà procel·lós del «premi Folguera». Que la pau del Senyor no els abandoni i que la Mercè, que sospito que n’és la principal culpable, no deixi de fer una novena a santa Rita. Recordo quan vaig llegir per primer cop aquells

Dolç àngel de la mort, si has de venir, més val
  que vinguis ara…

Érem a l’habitació de la Mercè, al sanatori, ella, l’Esperança, la Nuri i jo; vesprejava, érem a la tardor i la Mercè ens explicava que els havia escrits un jove malalt que tocava Bach al piano i escrivia versos plens de melangia i de pau… Déu meu, ¿també aquests hauran de passar per les mans del senyor Maseres?