122

Santa Creu de Nogueres, divendres 24 desembre 1937

Estimada Mercè:

Ens donem la gran vida a l’estil feudal. Mentre va nevar a penes ens movíem del foc; ara ens fa uns dies esplèndids i ho aprofitem per sortir a passejar amb el meu xarret. Baixem sovint al Villar de los Navarros, on hi ha la comandància del batalló; anem «de visita», a veure les dones del comandant, del metge i d’algun altre oficial que també ha fet venir la seva estimulat pel nostre exemple. Estan contentíssimes amb la perspectiva de celebrar la diada més gran de l’any en aquest racó de pau, lluny dels bombardeigs i de la fam de Barcelona.

La Nuri gran se sent tan eufòrica d’ençà que és aquí que ja no ha parlat més de divorciar-se; diu que em troba tan guapo amb l’uniforme de campanya. Pel que fa a la petita, que no ha parlat mai de divorciar-se del seu papà, la duc cada vespre al cine. S’asseu a la sala en una de les cadires de frare davant un llençol penjat a l’entrada de l’alcova (el nostre dormitori, potser no t’ho havia dit, és dels de «sala i alcova») i jo, des de l’altra banda del llençol, hi projecto un cercle de llum amb el fanal del xarret. Per davant del vidre del fanal faig passar tot de ninots de cartolina retallada, que es projecten en ombra xinesca engrandida; els ninots parlen, canten i ballen. Fins i tot tenen els seus drames, que no arriben a eclipsar el Cinna però Déu n’hi do.