135

Dilluns 3 de maig de 1938

Estimat Màrius:

Fa cosa d’uns quinze dies, l’auditor del Tribunal Permanent de l’Exèrcit de l’Est oficià a la 30 divisió demanant que em passaportés cap a Igualada perquè, donada la molta feina pendent en aquell tribunal, necessitaven els meus serveis. La divisió passà l’ofici al Cos d’Exèrcit sol·licitant el meu passaport però el Cos d’Exèrcit ha respost que l’auditor s’havia de dirigir a ell i no pas directament a la divisió. Aquesta ha tornat l’ofici a aquell donant-li compte de la resposta. A desgrat que la cosa m’afectava tan directament, jo no n’he sabut res fins avui; estic, doncs, pendent de ser traslladat a Igualada a prestar els meus serveis dins el Cos Jurídic. Faré mans i mànigues per no deixar la infanteria i només obeiré les ordres en el cas que no em quedi altre remei, com aleshores que m’enviaren a la «columna Durruti». No em fa cap gràcia fer de jutge. Després d’un any i mig de servir a la infanteria sense haver sofert ni una esgarrinxada, si el primer dia que fes de tinent auditor del Cos Jurídic caigués sobre l’edifici del tribunal una bomba d’aviació de 500 quilos i em volatilitzés, em semblaria just i raonable.

I com que ja et vaig escriure extensament fa només tres dies, no t’explico res més. Digues a la Mercè que faci una novena a santa Rita perquè no m’enviïn al Cos Jurídic.