Presència, núm. 2087 | 28/02/2012 
Títol: L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics
Editorial: Pagès editors
Títol ressenya: L'occità referencial
Lloc de publicació: Presència
Núm: 2087
L'occità referencial
Catalans e occitans trabalham amassa per las nòstras lengas. Ben junts que treballem! L’article 6.5 de l’Estatut de Catalunya indica que l’occità és llengua cooficial per bé que, tal com diu Aitor Carrera, l’autor de l’obra que ressenyem, resulta que no són occitans bona part dels territoris en què l’occità és oficial. Carrera és un expert en llengua i lingüística occitanes. Ja el 2007 va publicar una gramàtica aranesa, i altres estudis anteriors i posteriors avalen la categoria d’aquesta gramàtica i diccionari bàsics.
D’una banda, la gramàtica detalla paral·lelament les formes d’un occità referencial de base llenguadociana i les formes de l’occità de la Vall d’Aran, amb informació morfològica i sintàctica prou extensa. És aquesta una novetat de l’obra, que vol ser coherent amb la tradició normativa que arrenca de Loís Alibèrt i que arriba fins al Conselh de la Lenga Occitana i el Grop de Lingüistica Occitana. Tanmateix, la llengua més semblant al català de totes les llengües romàniques no disposa ara com ara d’una entitat reguladora que determini quina és la modalitat de llengua estàndard. L’obra de Carrera contribueix de manera clara a definir la lenga de referéncia i les relacions amb els diferents dialectes.
D’altra banda, el diccionari presenta els principals equivalents occitans (referencials i aranesos) de més de 2.500 mots freqüents en català. Per a cada paraula catalana hi ha “almenys una, dues o fins a tres formes sinònimes que tenen una certa difusió en la producció cultural actual”. El llibre l’encapçala una aproximació sociolingüística molt encertada, en què es repassa la història, el nombre de parlants, l’ensenyament i la situació legal de la llengua. Per cert: Pagès editors és l’única editorial catalana amb tres col·leccions escrites només en occità. Una aposta digna d’elogi.
|
