Dia de boira. Pujo fins a Sant Sebastià. Tot regalima dins el gran silenci. Arribo a la font dels Ermitans, penjada sobre la mar. Mar de fons –mareiro. La mar bramula sordament. Els pins degoten. Hi ha una lluïssor llefiscosa sobre el granit costaner. Els gavinots planegen, somnolents, en l’aire espès. La boira puja de la mar, pels penya-segats, amb un impuls magnífic. Els torterols ascendeixen, de vegades, rodant sobre ells mateixos; altres s’allarguen sobre el roquisser vertical com si els forcés el desig de tenir una forma… A la llarga sento, però, que la naturalesa directa, inclement, em fatiga i la geologia massa abrupta m’enerva. La solitud de Sant Sebastià em faria l’efecte d’una malaltia. En el camí de retorn el daurat de les vinyes tan moll és d’un color de vi cirera lleugerament aigualit que és una meravella.
La grip continua matant implacablement la gent. Aquests últims dies he hagut d’assistir a diversos enterraments. Això sens dubte fa que comenci de sentir una minva d’emoció davant de la mort –que sentiments reals i autèntics se’m transformin en una mena de rutina administrativa. Els nostres sentiments estan sempre afectats pel poc i pel massa –són d’una mobilitat indecent. Encara que només fos per aquesta raó convindria que aquest escàndol de la patologia tingués una fi –que la grip no matés ningú més.
En tot el text d’avui hi trobo com una mena de record inconscient del Cant Espiritual de Joan Maragall.
En els enterraments ja hi solen posar els cinc últims versos d’aquest poema, en el recordatori.
La nota d’avui no sembla convidar especialment a comentari, malgrat el paral·lelisme o l’eco que observa l’Antoni i corrobora l’Helena amb el Cant Espiritual.
La humitat amb què comença (“Tot regalima dins el gran silenci.”) em fa pensar en aquest record del masover de can Pla, Joan Cebrià, que trobareu a la pàgina del programa ‘El meu avi‘ que TV3 li va dedicar:
“Va ploure fins una hora abans de l’enterro…
“Va morir el dia de Sant Jordi, el vint-i-tres. El dia vint-i-u, que ell encara estava… pujàvem a dalt i li dèiem: “Senyor Josep, encara plou.” “Me n’alegro, me n’alegro.” Però ja era a les últimes. I així, també va ploure el dia vint-i-dos, i el vint-i-tres que és quan ell va morir. I el vint-i-quatre, allà una hora abans de l’enterro va parar. Jo no he vist mai tanta gent ni tantes corones. Em penso que n’hi havia disset, de corones, si no m’equivoco. I una gentada fenomenal. Molt. El vàrem ajudar a vestir, la meva dona, la senyora de la Pera que el cuidava, i jo. Vàrem vestir-lo. I vàrem fer tot lo que vàrem poder. I avall.”
Per si a algú li pot interessar, aquí teniu el Cant Espiritual de Maragall:
http://www.masgrau.net/lasaludentusmanos/cantespiritual.htm
ha passat alguna res amb l’entrada del 23? No em surt la part dels comentaris.
agustí
Amic Agustí i altres amics i amigues
Com comuniquem avui en el Correu del bloQG
http://elquaderngris.cat/blog/?page_id=1451 ,
creiem haver estat víctimes d’alguna intromissió i això explica el mal funcionament del sistema.
Vegeu també el nostre comentari d’ahir, 23 d’octubre:
http://elquaderngris.cat/blog/?p=1094#comment-6226
on dèiem
Sembla que tenim algun problema amb el format del bloQG, que es veu bé amb el noavegador FireFox però no amb l’Internet Explorer propi de Windows. Això fa que amb l’Internet Explorer el menú lateral aparegui al peu de la pàgina, que no es vegi la finestra de comentaris i la pàgina del dia no incorpori, com fins ara, les dues entrades anteriors.
Intentem posar-hi solució. I si podem donar un consell (no comercial), procureu visitar-nos amb el FireFox.
Tot i que treballem per tornar a la normalitat, agraïm la vostra comprensió