Cinc de la tarda. Avorriment dolç a la vora del foc.
A la nit, passeig solitari pels carrers del poble. No hi ha ningú enlloc. El fanal d’un sereno gira una cantonada llunyana. En passar, sento tocar els rellotges de les cases. Gairebé tots van avançats. En les poblacions industrials, els rellotges van, generalment, endavant; a pagès, endarrera. Se sent, de vegades, rajar una aixeta dins d’una casa. Hi ha molta gent –sobretot els pobres– que dormen amb els finestrons oberts; alguns, pocs, amb la finestra mig oberta. Els qui fan matinada dormen amb els finestrons rigorosament tancats. L’aparició d’una escletxa de llum en una finestra, que, adolescent, em produïa un efecte afrodisíac, ara em desplaça a l’ascetisme. De vegades se sent algú que somnia. En les cases a planta baixa s’arriba a sentir quan una persona es gira sobre el matalàs. Una dona diu: Ai, Senyor!, en un lloc o altre.
Curiosa aquesta observació de que els rellotges de les poblacions industrials anaven endavant i els del pagès anaven endarrera.
Pla era un tafaner, en el sentit positiu del terme, que sabia recollir tot el que passava al seu voltant i després ho sabia tornar a explicar per escrit d’una manera prodigiosa i entenedora.
L’estudi del comportament humà d’un poble, a través de les seves finestres, deu ser únic al món. Agudesa en l’observació…i intel.ligència en la descripció.
“Cinc de la tarda. Avorriment dolç a la vora del foc.”
Quin lloc més agradable per avorrir-se, contemplant el foc, tan fascinant, és el mateix que contemplar el mar o el cel estrellat. És molt saludable d’estar-se sense fer res, de tant en tant.
No sé si és més interessant observar el comportament des de dins de casa guaitant per la finestra o des del carrer. Quines observacions hauria fet la persona que veu Pla passejant a aquelles hores? La diferència és que un les ha escrites i l’altra no.