Començo a fer els paquets per marxar a Barcelona. Els llibres de text, els trobo allà mateix –una mica pansits. Em fan l’efecte de cosa tronada, d’objectes inútils, sense vida. Les coses poden arribar a ésser molt banals, poden arribar a tenir una mena de banalitat profunda, massissa i intrínseca. Res no hi ha, però, en aquest terreny, com els llibres de text. Tan pelats i grapejats, arriben a fer pena.
.
La lectura, en els diaris, de la situació europea fa literalment rodar el cap. Rússia es troba en ple caos. A Alemanya, les convulsions se succeeixen ininterrompudament. En aquest país, la situació social empitjora cada dia. Els actes de violència envaeixen el carrer. Es necessita realment un cert tupè per a formar part d’algun sistema que s’atribueixi el monopoli de la creació d’aquest delirant cafarnaüm. És una pretensió realment ridícula.
.
A l’hora de l’aperitiu prenc un trist amer-picon amb P. G.: un empleat bufó, galtainflat, ros, animat, una mica balou, optimista. Troba que tot va de primera i que si l’any passat les coses no anaren prou bé, aquest any tot irà com una seda. Trobo que el meu amic és magnífic. En el moment d’anar-me’n a casa, sento, només, una impressió depriment –com si hagués begut més aperitius dels que he pres.
El mateix em passa actualment a mi que vaig comprar una Larrouse i la tinc ficada en les estanteries ocupant com si fos un feix de totxos i total per no fer-la servir quasi mai, ara amb Internet és més pràctic cercar qualsevol tema o paraula, que no pas, aixecar-se de la cadira allargar la ma i treure el tomo de l’Enciclopèdia. ¡¡¡¡Ai, estimat Josep Pla, vas néixer massa aviat, si tinguessis Internet com nosaltres ja veuries!!
Al manuscrit original aquest P. G. que pren un amer-picon amb Pla diu que és Pere Ganiguer.
Un 7 de Gener que podria ser de 2009!
Ningú que hagi llegit el dietari fins a dia d’avui no podrà deixar de fer-se càrrec del profund efecte depriment que aquells arraconats llibres de text han de fer damunt en Pla. Tanta sort que va ser suficientment savi com per no deixar morir lentament la immensa creativitat, receptivitat i vitalitat que ja posseïa el jove de devuit anys, en una trista (per ell sempre hauria estat trista) càtedra universitària.
Jo també he cedit a la comoditat de la consulta en línia…(sort que no tinc constantment engegat l’ordinador. Fet aquest, que em permet de consultar els diversos i variats diccionaris de paper, que m’emvolten)
Estic encuriosida! Em pregunto: -tot i fent esforços per no avançar-me i llegir les pàgines d’en Josep Pla, ja a Barcelona- com seran les relacions amb els seus coetanis? (ell ha admès que sempre han estat conflictives…) amb un mitjà urbà, tan diferent del rural? Per damunt de tot, però: com ho descriurà?
Interrogants a banda, bon dia i gèlid!
Una mica de ciutat anirà bé, per canviar d’aires. La natura no està pas malament, tampoc, però tots els excessos són nefastos.
Tornada a Barcelona, una excel·lent oportunitat per a tornar al BloQG. Abans volia llegir tots els comentaris, però m’ha estat impossible. La pilota s’anava fent tant grossa que el múscul de comentar, esclafat pel pes, s’encarcarava cada dia més.
La Barcelona de 1919… aquí si que hauré de fer esforços per no posar-me tou!
Això del tupè és ben particular, no ho havia sentit mai.
Bon dia a tothom.