Dijous. La vida de sempre. Treballo –més o menys. Vaig a la Universitat, a aprendre la instrucció militar –la recámara, el retaco, el cerrojo…, etc.– i a l’Ateneu. Llargues converses amb Joan Climent i Alexandre Plana. El primer és un catòlic respectuós amb els ateus. El segon és un ateu respectuós amb els catòlics. Climent, que coneix la seva gent, es refia dels ateus. Plana, que coneix la seva, es refia dels catòlics. L’agitació social continua molt tensa.
Salvador Eures, que viu una mica al marge de tot, una mica sorprès que el món sigui diferent del que diuen les seves llibretes, em convida a passar el dia de Carnaval al seu poble: al Vendrell.
.
He anat a l’enterrament d’un nen del professor Boix.
.
Amb el correu de la tarda ha marxat l’àvia Marieta. No s’ha pas hagut de posar dol per la mort de l’oncle Pepet. M’ha dit que fa més de trenta anys que en porta. Ha marxat amb el mocador al cap sobre els cabells blanquíssims i el cistell.
Invitació de Carnaval i enterro infantil, tot en un dia. La vida no té miraments, cap idea de diplomàcia; tan li fa de quedar bé. Per això no hi ha cap llibreta que ens quadri (la del sr. Eures és un cas perdut d’entrada, però).
Entrada seca com poques, avui: no hi ha penjat gaires bombetes i fanalets, però es veu tot, i de tot.
Realment gris…
Llargues converses amb Joan Climent i Alexandre Plana. El primer és un catòlic respectuós amb els ateus. El segon és un ateu respectuós amb els catòlics. Climent, que coneix la seva gent, es refia dels ateus. Plana, que coneix la seva, es refia dels catòlics. L’agitació social continua molt tensa.
Tall sagital a la realitat del moment, desde les converses amb els amics que amb postures contràries poden entendre’s a la tensa situació general que resulta amenaçadora, amb instrucció militar de fons.
“No s’ha pas hagut de posar dol per la mort de l’oncle Pepet. M’ha dit que fa més de trenta anys que en porta”. Com la meva àvia, vídua als 25 anys, tota la vida de negre, quanta repressió. El seu fill odia el negre des de llavors, i jo, no sé per què, també. El canvi generacional ha estat molt fort aquest segle (em refereixo encara al segle XX).
Tant de bo tothom fos com Joan Climent i Alexandre Plana! Respectuosos els uns amb els altres pel que fa a les creences i les idees.
Tot plegat aniria millor.