.
La vaga general –ja morta– s’ha acabat oficialment avui. S’han fet innombrables detencions. Màrius Aguilar diu sarcàstic, a la Biblioteca, que els del sometent fan cua a Capitania per treure de la presó els qui empresonaren aquestes últimes hores. Jaume Brossa morí en el moment que la policia entrava a casa seva per detenir-lo. Brossa no aconseguí mai l’eliminació de la seva fitxa policíaca.
És curiós com repeteix la notícia de la trista fi del senyor Jaume Brossa, descrita amb més detall a l’entrada del 14 de febrer http://elquaderngris.cat/blog/?p=3076
Tal com surt a la d’avui, sembla com si s’hagués assabentat ahir o avui mateix.
Sobre Jaume Brossa, també hi ha aquest interessant article http://e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=2364
L’entrada d’avui sembla allò que en llenguatge periodístic en diuen un breu. Des del punt de vista d’estil literari, em recorda el que el mateix Pla expressava sobre la prosa d’Azorín. “Azorín – repetia Pla – és la síntesi de la literatura castellana, tot i ser valencià. Subjecte, verb, i predicat: la puerta es azul; el arbol tiene hojas verdes; Pedro entra en la casa…”
Jaume, crec que has tingut un lapsus linguae dels més acreditats No és un lapsus calami, perquè l’error no és d’escriptura, sinó del nom de la llengua que vols dir: si no ho recordo malament, d’Azorín Pla en vindica la catalanitat malgrat la llengua, castellana, en què Azorín s’expressava.
Ho dec tenir, doncs, molt mal entès, Ramon. Em sap greu haver llenegat d’aquesta manera. Probablement, l’edat – i el coeficient intel.lectual – no perdona. Ho lamento.
N’estic segur que tens raó; i, a més, el que dius té molta més lògica.
No en sabia de l’existència d’aquest “lapsus calami”. Procuraré no encomanar-lo a ningú…Me pens que jo hauria d’estar uns dies calladet!
Callar, no, Jaume, no ho facis.
No crec pas que sigui cosa de l’edat, sinó d’una idea probablement mal agafada des del primer moment i que després s’ha anat consolidant. Perquè, sense posar la mà al foc, em sembla recordar que el que sosté Pla és el que he dit: que Azorín va en una direcció contrària a la “frase en forma de cua de peix” clàssica del castellà; que Azorín és clar, directe, de la mateixa escola i llengua que el mateix : la llengua en què la frase perfecta és “La porta és verda”.
Copio això de l’entrevista de Paniker a Pla:
–¿En qué consiste saber escribir?
–En mi opinión, para escribir en una determinada lengua, la primera cosa que se requiere es enterarse de cómo va formada esta lengua. El genio de todas las lenguas latinas consiste en poner un artículo, un sustantivo, un verbo y un predicado. La mejor frase que se ha hecho en nuestra lengua es “la puerta es verde”. Punto. Y luego sigue otra frase [...]. En definitiva, yo soy partidario de la literatura realista poética. ¿Usted no?
http://www.lletres.net/pla/paniker_pla.html
Jaume, si us plau, per mi no callis. Jo mateix sóc un lapsus linguae, calami, salami, i tots els que vulguis, amb ulleres. Fas tard per encomanar-me, ves.
Per cert, buscant informació sobre “lapsus”, a la xarxa, he vist que el campió de presència videogràfica és un president molt conegut, pobre. No totes les portes han de ser verdes ni totes les notícies (velles i actuals) han de ser per plorar, oi?
Au, amunt els ànims i bona tarda!
Avui el text de Pla em sembla un exemple perfecte del que en periodisme se’n diu una gasetilla o com molt bé diu el Sr. Santacana (no pari d’escriure, eh) un breu.
Algú sap com es deia Azorín en català, sense el pseudònim?
Helena, es deia José Martínez Ruiz.
Ho he dit per una persona del meu entorn que s’ha escandalitzat perquè jo no ho sabia! Tot el que es relacioni amb Castella em fa massa ***** (poseu-hi el que vulgueu!), encara que sigui català, de fet.
Doncs mira, Helena, un fragment de “Castilla” d’Azorín, que he trobat a una pàgina del seu poble natal: http://www.monover.com/2005bis/12dic.htm
Justament en aquest fragment (per mi bellíssim), hi destaquen algunes frases força llargues. Segur que a Pla li agradava molt, també.
Bona nit.