Dissabte. Marxo a Palafrugell –amb el meu germà– per les vacances de Pasqua. El correu de França de la tarda: de tres a nou: sis hores de viatge. Arribo una mica fatigat. D’entrada, la casa del carrer del Sol em sembla molt freda. El sopar, excel·lent. Això em refà. Vaig al cafè Pallot i prenc cafè a la tertúlia del meu pare. La tertúlia es troba en un mal dia: no té transcendència local. Els assistents repeteixen, de dalt a baix, el que han llegit al diari, havent dinat.
“El correu de França de la tarda: de tres a nou: sis hores de viatge.”
Aquesta anotació (vegeu el bolQG de 10 agost 1918) es pot comparar amb aquesta altra:
El dia d’any nou (1) es passa a Missa, a casa i al Rossell.
L’endemà el primer tren m’escapa. Pel de les deu, el pare i les nebodes m’acompanyen a l’estació (2), alegres de que no hagi pogut marxar abans. Solament per donar-los una alegria es pot anar a casa. Després de sis hores de viatge arribo a Barcelona! L’estada, l’he trobada curta.
(1) 1 de gener de 1894
(2) de Manlleu
FRANCESC RIEROLA
Dietari (1893-1898)
Editorial Selecta, 1955
Interessants coincidències, Antoni. Sembla que les sis hores de rigor no te les podies estalviar, si més no en cap dels dos casos.
No va estar pas malament, ahir, la rebelió dels tres punts. Fou una rebelió civilitzada, divertida, amb comentaris molt assenyats (tothom estava molt inspirat), allunyada del linxament: això, d’Ors, ja ho va passar en vida, al seu moment, tot i que ell també tenia el seu què de difícil, sembla. Amb tot, no és pot reduir – ni moltíssim menys! – la immensitat del senyor d’Ors a aquell comentari que vaig fer. No ho voldria pas i crec que la Maria Rosa, per exemple, apuntava una curiositat molt sana (no vaig entendre, però, allò de refusar un diàleg). Sí decideixes llegir-lo ja t’aviso que és molt possible que et posis nerviosa més d’una vegada, també. Bé, prou.
Si algú ha d’agafar el tren per fer 100 km, li desitjo que no hi hagi de passar sis hores a dins, com en Rierola o en Pla.
Bon dia.
“D’entrada, la casa del carrer del Sol em sembla molt freda”: sempre aquests jocs de paraules, al carrer del Sol hi hauria de fer calor, sembla.
“La tertúlia es troba en un mal dia: no té transcendència local. Els assistents repeteixen, de dalt a baix, el que han llegit al diari, havent dinat”. Dues crítiques: el no anar del local a l’universal, i el no tenir idees pròpies, el no anar més enllà de les aparences.
Aquesta d’avui és, segur, una descripció telegràfica. Dóna la impressió que Pla anota, simplement, els fets; de manera tan freda com la casa del carrer del Sol (Helena: te torno l’agudesa…!).
Me puc imaginar que Pla – en el moment d’escriure aquest breu text – no estava en un moment excessiu pletòric, sobretot d’humor.
Volia dir: excessivament pletòric. Disculpes.
I jo rebel·lió.
Comentari ràpid, tot passant, diríem que anodí, desganat, no era el seu dia, és clar, l´únic que Pla, digui el que digui i estigui de l´humor que estigui, sempre ho diu tot molt ben dit, que era un escriptoràs pràcticament ex ovo. La nota més positiva de tot plegat és l´esment al bon sopar que la mare li va presentar i que el va refer del cansament del tren. Sembla increïble que tardés sis hores a fer 100 km, pobre Pla i tots els viatgers d´aleshores! EM