Aquests últims dies he dormit molt malament. La cambra de la dispesa em produeix una nàusea creixent. Els dies passen amb una lentitud desesperant –però l’arribada del dia dels exàmens em dóna una ànsia desagradabilíssima. De tota manera, la qüestió és acabar d’una vegada –de la manera que sigui.
Mira, jo també dormo fatal aquests dies, ves. Això sí, el cel estelat és bonic. També s’ha vist algun coet.
Bon dia.
Sí, sí, en les vigílies dels exàmens costa de dormir!
Florenci, encara estic obsedida per la locució que vas deixar anar el dia 13 (*): cada dia que passa em preocupa més la concreció i l’adequació de les paraules a la realitat -l’encaix just del que volen expresar. La forma, el fons i la idea en consonància. Ara, no sé si m’he explicat?
(*) He fet la consulta als del Rodamots.
Bon cap de setmana a tothom,
Anotació breu la d’avui que indica, em sembla, que Pla es vol concentrar en els exàmens. Està nerviós.
Les desventures del jove Pla no vénen donades per la cambra llòbrega on viu, sinó per la seva situació personal en el moment en què es troba en el mes de maig – primavera-i l´angúnia d´haver de passar uns exàmens d´unes matèries que no li interessen ni li agraden. D´una carrera que no sap per què la fa i d´una universitat amb uns plans d´estudis rònecs i tronats, fora del temps i del seu món cultural. Trista herència que molts universitaris hem hagut de patir encara en anys molt posteriors.
Què li podia dictar els seu estat d´ànim si no era el que esciu en aquells dies de maig, segurament amb un també temps incert?
“Ànsia”. És una paraula que se n’ha perdut l’ús i la força, i tan freqüent com era.
Pere, el meu pare utilitzava molt la paraula “ànsia” -jo, de tant en tant- com a sinònim de l’exclamació “brillo” (Segons el GDLC: interj i m col·loq Briu. Apa, nois, brillo, que fem tard!). També faig servir molt “ansiós-osa” i, com ja és habitual, els seus derivats més específics, especialitzats, etc.
Cada cop que algú em fa notar que hi ha expressions en desús, ho agraeixo molt, perquè en prenc consciència i poso en marxa tot un mecanisme de preservació…
Fins aviat,
No crec que la cambra fes pudor de resclosit per això que diu que li fa una nàusea creixent, les habitacions de les dispeses de fa 90 anys no eren com les d’avui però tampoc eren unes porcelleres. També pel que veiem un post ben curtet que ens dòna poca feina a llegir-lo.
Ningú va veure que Pla i el dret són tan incompatibles com el…? (acabeu la comparació vosaltres mateixos que tinc tard -millor faig, no?-
Al Criteri hi ha un apartat insuperable de com triar estudi.
Algú he pot explicar perquè el 80% dels escriptors han estudiat dret i d’aquest 80% el 95% “nunca llegó a ejercer”?