Entrat a «Las Noticias» per recomanació del doctor Borralleras a prop del senyor Miró i Folguera.1 El periodisme. Estranya aventura. Després de la darrera conversa amb el meu pare, era l’única solució que hi cabia.
————————————————Les notes no són de l'original, sinó d''aquest bloQG.
Quina època aquella en la que no calia un paper i que et miressin malament els que el tenen -encara que tu, pel teu compte, haguessis estudiat cent vegades més que ells… però això, com es comprova?-, per entrar segons on.
No sé si s’imaginava que l’aventura del periodisme seria, a més d’estranya, tan decisiva, cabdal, tendent a la subsistència i propiciatòria de la seva vertadera vocació d’escriptor. Que s’emportaria, aquella gran maleta de pell -regal del seu pare quan marxarà a la corresponsalia de França, uns mesos més tard- amb les escases pertinences, però, l’aniria reomplint amb molt de vagatge…
Bon dia,
Per tenir més informació d’aquest fet cal llegir el capítol “El meu pas per Las Noticias” inclòs al llibre “Coses vistes”. El capítol comença amb aquests dos paràgrafs:
El doctor Borralleres em recomanà al senyor Miró i Folguera, redactor en cap i vaig entrar a “Las Noticias”. Llavors, la redacció era a uns baixos del carrer d’En Guàrdia. Hi havia un llarg corredor que anava del carrer al fons de l’edifici, a les màquines. Paral·lelament al corredor hi havia uns compartiments separats per uns embans: primer la redacció, després, la gerència, al fons la direcció. Els embans eren baixos, no arribaven al sostre i tots els compartiments, per tant, eren destapats.
Vaig entrar com a redactor de “Judiciales” i m’acumularen les “Provinciales”. El meu lloc, a la taula gran s’esqueia ésser entre les “Religiosas” i les “Agrícolas”. Una vegada vaig fer-me un set a l’americana, amb un clau que hi havia a la cadira. La senyora del redactor de “Religiosas” tingué l’ocasió, amb aquell motiu, de fer un sorgit esplèndit. De fet, el meu lloc era dolent. Queia aprop de la gran finestra que donava al carrer. Per aquella finestra hi entrava nit i dia el baf de xampú i merda, característic del districte quint de la meva joventut.
Josep Pla
COSES VISTES
Edicions Diana, 1925
p. 153
La relativitat, les constants històriques, els contrafactuals i les ucronies, ens obliguen a fer la següent pregunta que, no per obvia, resulta menys sensible: què hagués estat de Josep Pla, sense la recomanació del doctor Borralleres i la reacció d’acceptació per part del senyor Mitó i Folguera?
Miró i Folguera!!! Disculpes.