Els preparatius del viatge. El passaport estarà demà. L’ordinari em porta el paquet de jerseis i els diners per a l’abric i la maleta. A la tarda, anem, amb Alexandre Plana, a comprar-ho. La maleta és realment important.
El viatge a París es produirà demà passat.
Voldria agraïr a Fundació Pla, a Xarxa de Mots –i personalment a Ramon Torrents i Jordi Palou–, a tots aquells que han donat suport a aquesta magnífica idea, així, com no, a tots els companys que heu comentat, que m’heu fet adonar de moltes coses i m’heu enriquit molt.
Aquest bloQG ha estat una possibilitat única de compartir un apassionant exercici de seguiment històric, enginy, informació, valentment obert a que tothom hi pugués dir la seva, fos quina fos les seves idees, la seva procedència. A més, he fet algun bon amic! No es pot demanar més. A tots vosaltres moltes gràcies. De debò, enyoraré aquesta experiència.
Bon viatge Josep i bon viatge a tothom! Aquell se’n va a Paris, però per a la resta, mig parafrassejant el film Casablanca, “sempre ens quedarà el bloQG”.
Últimes anotacions de Josep Pla al seu quadern, El quadern grís. L’estil és molt ben pensat: frases curtes, com si redactés un telegrama. S’acomiada, posa punt i final.
De tota manera, sempre podrem tornar a llegir-lo. M’agradaria reforçar aquesta idea amb uns mots del gran poeta J.V. Foix a “Onze Nadals i un Cap d’Any”
RES NO S’ACABA I TOT COMENÇA.
Vull dir que hi ha la possibilitat que cadascú el torni a llegir un altre dia. Jo personalment, ja l’he llegit tres vegades. La primer l’any 1966, just acabada de sortir la primera edició. El segon cop, ara deu fer uns cinc anys. I la tercera, aquesta del bloQG, que m’ha fet descobrir moltes coses gràcies als comentaris de tots i totes, els comentaristes.
Moltes gràcies a tothom, amb alguns ens veurem el proper dissabte dia 28 a Palafrugell!!!
Bon viatge!!!
Adéu (o no) a aquesta idea tan ben trobada que és aquest bloc. Tot passa i tot queda. Em quedo amb una mica de melangia. M’hauria agradat que Pla hagués seguit els nostres modestos comentaris.
M’afegesc als agraïments d’en Florenci, i alhora vull agrair a ell i a la resta de comentaristes, especialment els fidels, que hagin contribuït tan notoràriament a enriquir la lectura i apreciació d’aquest grandíssim quadern gris (que ara és una mica més de tots).
Sabeu quan em vaig adonar que llegir el Quadern en format blog era una experiència distinta, i genuïnament superior a la lectura seqüencial a posteriori? Quan l’escriptor anuncià que s’acostaven els exàmens de final de carrera i que s’hi havia de posar… I deunidó si s’hi posà, que ens va deixar sense entrades durant un bon munt de setmanes… Això, amb la lectura tradicional, passa desapercebut; a nosaltres ens va fer sentir l’angoixa que el jove Pla degué passar durant aquella temporada i l’esforç que hi va posar.
Tot plegat, ho notaré a faltar.
Gràcies de nou.
Cada vegada que havia llegit el Quadern gris, l’havia tancat unes pàgines abans d’acabar, com si no el volgués acabar de deixar. Aquesta vegada sí que s’ha acabat, però com ha dit en Florenci, l’hem compartit. No sé si compartir la lectura és millor o pitjor que llegir en la soledat natural: aquesta lectura en comú ha eixamplat el Quadern, ens hi ha fet veure més coses, les que ja hi trobàvem i ens feien llegir i rellegir un mateix passatge, pel plaer que això ens proporcionava, però també, ara, les que entre tots ens hem fet veure. L’observació de n’Eduard Fabra sobre les interrupcions és un exemple ben clar del que ha estat aquesta lectura, de la diferència amb qualsevol d’anterior.
No tinc cap dubte, Antoni, que serem molts que el tornarem a llegir, i que a tots, com diu l’Helena, ens hauria agradat veure com en Pla ens engegaria, ens faria callar o com respondria davant les nostres visions del que va escriure.
Gràcies.
Com a modest lector, sense més afany literari, rellegir el QG a temps real ha estat una experiènca sensacional. Potser aquesta lectura peculiar fa més clara la sensació d’enyorança respecte del personatge amb qui hem conviscut tants dies!
Fins Palafrugell…
Hi ha coses a fer, despres d’aquesta magnifica experiencia!!
M’afegeixo a aquests comentaris finals. Ha estat una lectura molt interessant del llibre. No cal dir que ho trobarem a faltar. Felicitats als impulsors de la iniciativa
L’espai “La nit a VilaWeb” del 16 de novembre és dedicat al bloQG:
Relectura digital de ‘El quadern gris’
I l’endemà, aquesta columna de Josep M. Fonalleras al Periódico:
El senyor Pla viatja a París
Ara és l’hora del’agraïment, a tots els que han fet que puguessim gaudir d’aquesta iniciativa i com diu l’Helena ens quedarà una certa nostalgia.
Tot i que potser sembli extemporani, ho faig perque a algú li farà gràcia conèixer el meu axioma just penjat : El català és pagès, i perquè que cito tres vegades Pla, inevitablement.
Una abraçada
Bon dia,
M’hi afegeixo a les mostres d’agraïment -de la mateixa manera que hi he anat compartint comentaris al llarg del temps que ha existit el blog-, tot i remarcant-les. Necessàriament a Josep Pla, que ens ha deixat vives, pertorbants i provocadores, les seves impressions en El Quadern. En segon lloc, a tothom que ha possibilitat aquest blog (des de la idea inial fins que apareix en les nostres pantalles) i han posat a l’abast els mitjans necessaris. Finalment, a totes les persones que amb les seves aportacions han fet d’aquest lloc un espai: d’intercanvi, creació, coneixement, literatura… que ens ha enriquit tan!
Gràcies!!!
Benvolguts amigues i amics del Bloqg,
Us vull dir tantes coses que no sé si em faré massa pesada.
Primer de tot, el dissabte a Palafrugell hi vàrem ser tots els lectors del Bloqg, els que hi vàrem poder assistir i els que no vàreu poder, també hi éreu.
Una altra vegada dono les gràcies a en Ramon i en Jordi per la seva iniciativa i bona organització així com a la Fundació Josep Pla, que ens va atendre en tot moment.
El dia va ser esplèndid i ens van acompanyar un seguit de persones magnífiques, que ens van anar ensenyant les coses d’en Pla. El seu paisatge, la seva presència, i a la tarda la classe magistral del professor Narcís Garolera amb els ets i uts de les edicions, la feina del corrector, etc.
Bé, que proposo fer un dia PLA a la manera del “Bloomsday” de l’Ulysses de James Joyce.
Em sembla que seria una manera de trobar-nos, almenys un cop a l’any, ara que hem posat cara als lectors virtuals del Quadern Gris i una manera de promoure l’obra de Pla a infinitat de persones d’arreu.
El dia podria ser el darrer dissabte de novembre com ha estat el dia 28 d’enguany. Com a excusa, commemorar el final del Quadern o bé el dissabte més proper al 8 de març, dia de l’inici i del seu aniversari.
Ja direu què us sembla,
Us envio a tots una salutació i agraïment, especialment a en Florenci, Helena, Antoni, Jaume i tota la resta de comentaristes, moltíssimes gràcies.
lluïsa vinyals
Bon dia,
Lluïsa, em sembla una bona idea el teu suggeriment de fer “un dia PLA”. Es tracta de trobar el dia més coincident. Jo, trobo adequats qualsevol dels dos dies que proposes.
A veure, doncs, si es pot concretar!
Salutacions,
Bon dia Maria Rosa,
Gràcies per respondre. A veure si hi ha sort i es pot endegar aquest “dia PLA”.
Perquè et facis una idea, a Oriola, on va néixer el poeta Miguel Hernández, organitzen una ruta de tres dies el cap de setmana de Març més proper a la data de la seva mort, el dia 28.
Varen començar deu persones amb una voluntat i tossuderia, que són les úniques coses que es necessiten, d’altra banda, i en aquests moments ens ajuntem 2.000 persones. Han de fer un llistat d’inscripcions i quant arriben a dues mil tanquen la inscripció, perquè si no encara n’hi hauria més.
Aquí només es tracta d’un dia, en el que es donaria a conèixer la seva obra i els espais que va viure i estimar.
Penso que els Ajuntaments implicats, Palafrugell, Calella…etc. i la Fundació Josep Pla ho poden rebre de bon grat.
No sé, però, com s’ha de fer. Ho deixo a mans d’en Ramon Torrents i en Jordi Palou.
Fins aviat
Jo també m’adhereixo a la iniciativa del “Bloomsday” planià. I m’ofereixo per col·laborar-hi, si ho estimeu oportú. Em sembla una idea magnífica.
També dono les gràcies als impulsors del bloQG i a la Fundació per la trobada -molt agradable- de dissabte i per tota la feina feta.
Amb un petit retard, pesco aquesta referència als “blogs del passat”, que, entre altres, parla del bloQG, de Josep Pla i el seu Quadern gris.
http://nonnullus.blogspot.com/2010/01/la-supervivencia-de-los-blogs-del.html